| |
SANT JORDI DECIDEIX
 dissabte 24/abril/2010 - 08:51  1083  1
Aquest matí, com cada matí, he obert el correu electrònic en un gest de rutina diària.
Línies en negreta que deixen entreveure que t’oferiran productes de consum i que vas
eliminant ritualment.
Entre aquests correus, un de diferent que obro per llegir amb rapidesa... però al caps d’uns moments de lectura m’han començat a brillar els ulls.
Bé, us penjo el text íntegre del correu...correu que s’ha de fer còrrer.
Si avui esperàvem que fos l’aperitiu de la Consulta, ha estat un vermut deliciós. En els darrers dies ja s’havia accelerat la recollida de vots, i en aquest que havia de ser el gran dia del vot anticipat s’han rebalsat les nostres expectatives més optimistes. Abans que res, agrair a totes les parades que s’han oferit per tenir urnes als seus estands; entitats i comerços que han volgut sumar esforços al gest democràtic de decidir sobre el país en un instant que representa les més íntimes essències de la condició de catalanitat. La festa de la rosa i el llibre, que paradoxalment (!) és dia laborable, condensa el tarannà del nostre poble: la pràctica pel gaudi de l’estètica (entengueu-la en el sentit moral), la cultura i el treball. I la Rambla, el cor de la ciutat, sembrada d’urnes, que la gent no ha volgut desaprofitar per exercir el seu dret a fer de català, més enllà de la compra compromesa de regals. Roses, llibres i vots, pels nostres éssers estimats. Realitat, moment, futur, voluntat de construir història, seguint la tradició.
L’actualitat política a la premsa, la conscienciació econòmica del ciutadà, la pèrdua de les pors i del pudor a parlar d’independència i d’Estat lliure, l’aire que es podia respirar aquestes hores al voltant de la Rambla, ens ha convençut de quant n’era de necessària la responsabilitat assumida per la Plataforma. Ens han sobrat voluntaris a les nostres parades, ens han faltat paperetes i sobres, ens han buidat els estocs de marxandatge, ens han excitat amb donatius inesperats que ens permetran gairebé sortir del números vermells. Ni la pluja, ni les conxorxes i desinformacions malintencionades, ni els silencis dels mitjans locals, ni els atacs rebuts des de dins i fora de casa, ni l’apatia dels covards, podran ja aturar la voluntat dels figuerencs de dir en veu alta què creiem millor pel país. Com en tantes voltes en el passat, com en el futur que heretaran els nostres fills aquesta responsabilitat històrica, diumenge Figueres serà un noble cavaller que eliminarà dracs per obrir el camí que seguiran els catalans de totes les contrades no empordaneses.
Un grupet de senyores benintencionades han vingut a trobar-me per avisar que havien vist uns negres que venien roses amb una urna de “Figueres Decideix”. Amb sorpresa s’han tranquil·litzat al saber que es tractava de catalans negres, de la tribu fula, que com d’altres cultures exòtiques estan fonent-se amb la sang de les nostres quatre barres de la senyera. Sorpresa i tranquil·litat és el que els figuerencs hem de transmetre al país en els titulars dels mitjans de comunicació quan publiquin els resultats el dilluns vinent.
Als membres de la Plataforma, a tots els voluntaris inscrits, als que encara es poden afegir demà per oxigenar els torns dels col·legis electorals, als apoderats federataris autoritzats per la Junta a recollir vot anticipat, als ciutadans sigui quin sigui el seu color, us repto que aquest diumenge mobilitzeu a tota la vostra gent, per fer que aquesta Consulta passi als llibres d’història com a un altre hite de la capital de la comarca més orgullosa de Catalunya. Som catalans, però abans que tot som empordanesos, de Figueres, nascuts o vinguts, conscients que el 25 d’abril tot el món mirarà el nostre petit país amb especial atenció. En massa casos, esperant el nostre fracàs, per carregar contra el somni català, el nostre, el dels fills dels nostres fills, i el del nostres avantpassats que han nodrit amb la seva pell les vinyes i oliveres del nostre paisatge.
Sota la pluja del matí lluïa la silueta del Monument a Monturiol vestida amb una samarreta de “Figueres Decideix”. Fem que la nostra història se senti orgullosa d’haver-nos parit. Deixem que diumenge cridi la nostra sang, les nostres veus tants cops emmudida. Agafem l’agenda de telèfons, la llista de contactes del correu electrònic, començant per la “A”, truquem al metge de capçalera, al cosí de segon grau, a la dona de la neteja, al nostre jefe, a les ex parelles, a l’amic que fa temps que no veiem,... i preguntem-els-hi si ja han anat a votar; i si és que no, motivem-los a fer país. Aquest cop de de veritat. I no us creieu als que diuen que això no servirà per res. Perquè farem tremolar les butaques dels nostres polítics i els colors de l’Atles d’Europa.
Ens veiem diumenge al vespre, davant del local, per brindar per la victòria, el petit gran gra de sorra de la ciutat més petita de les nous grans ciutats que convoquen a la seva ciutadania en la tercera tanda de consultes. Cantarem Els Segadors, per què no, i farem que la nostra diada nacional deixi de ser l’aniversari d’una derrota per convertir-nos en un país normal, que celebra el dia que va recuperar el seu territori i els seus drets legítims. Amics i amigues, senyors i senyores, joves i vells -sobre tot aquells que creieu que no sereu a temps de veure-ho abans de morir-, papes i mames porteu els vostres fills per a què puguin recordar que aquella nit hi eren. Catalunya viu entre el desconcert i la indignació, i vist avui que tenim l’eina ben esmolada, tallem cadenes amb la força de la tramuntana.
carles colomer cotta
un voluntari més de la plataforma Figueres Decideix
-"QUAN LA LLEI NO ÉS JUSTA, ÉS DE JUSTICIA TRANSGREDIR LA LLEI".
Víctor Alexandre
|
Contactes
Registra´t
