| |
Una abraçada...
 dimecres 28/abril/2010 - 04:05  1232  3
...és l'unic que em feia falta en aquell moment, ho necessitava, necessitava sentir el contacte amb l'altre persona, però me la va negar, em va negar una abraçada que en aquell moment, un moment en el que em feia tanta falta com respirar ( clar que això no ho vaig dir, no vull causar cap pena a ningú).
Me la va negar només perquè no volia dir-li que em passva, deia que se sentia com si fós un ós de peluix, que per no dir-li el motiu se sentia com utilitzat.
De debò costa tant donar una abraçada a algú que saps que está malament? A algú que te la demana? No et pots contentar sabent que així l'ajudes?
Personalment, si algú me'n demanès una, li donaria, i si no em vol dir el perquè no l'obligarè, i si m'ho vo, explicar l'escoltaré.
Tots tenim els nostres mal de caps, i moltes vegades no volem ningú al mig, perquè no se se senti malament, o no es preocupi, o perquè penses que aquella persona pensará que poder no és tant important,o simplement perquè t'ho vols guardar i ja està.
La veritat es que ja cansa, em dono conta que moltes vegades em preocupo per ics persones que estan al meu voltant, i desprès vaig que no és recíproc, que quan sóc jo qui demana una cosa només faig que rebre evasives i excuses chorres. De debò que no sé perquè collons no els puc engegar a la merda, potser aixì estaria millor. Però es que veig algú amb mala cara i jo mateixa em sento malament, a vegades m'encantaria tenir més carácter del que tinc.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
