| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Dani9
|
|
| |
El què no vas dir
 diumenge 6/abril/2008 - 04:06  1235  2
• Vas dir que podia fer realitat els meus somnis. Però no vas dir que només volies que fes realitat lo que tu desitjaves per a mi.
• Vas dir que lluitara pels meus ideals. Però no vas dir que -això només- si també eren els teus.
• Vas dir que creixés. Però no vas dir que ho fes sota els teus límits.
• Vas dir que m'escoltaries. No vas dir que només di deia el que volies escoltar.
• Vas dir que podia comptar amb tu, que tot ho feies per mi. No vas dir que en realitat ho feies per tu mateixa, per sentir-te bona i bondadosa, i excel·lent a la teva labor.
• Vas dir que et sentiries orgullosa de mi. No vas dir que tan sols estaves orgullosa dels meus assoliments. No coneixes qui soc no pots enorgullir-te del que no coneixes.
• Vas dir que podia volar. No vas dir que sota les teves fronteres.
• Vas dir que havia de seguir al meu cor, sense importar lo que la societat comentés. No vas dir que tu no ho feies això perque ho consideraves políticament incorrecte.
• Vas dir que fos jo mateix. NO vas dir que només si t'agradava qui era jo.
• Vas dir que seguís el meu camí propi. No vas dir que sota la teva aprovació.
• Vas dir que expressés les meves idees i opinions. No vas dir que les jutjaries si no eren del teu gust.
• Vas dir que no mentiries, que sempre parlaries amb la veritat. No vas dir que únicament si aquesta et convenia.
• Vas dir moltes coses. Vas ometre moltes veritats. Tot i així t'estimo. Doncs l'amor no es guanya, s'atorga. El que no posseeixes es la meva confiança. Doncs aquesta es guanya amb temps, comprensió i sinceritat. Tu no ets digne de la meva confiança. No vas confiar en mi i ara jo no aconsegueixo confiar en tu.
Tot i així vaig amar-te. Però de vegades hi han excepcions en l'amor. Pel que sembla tu i jo som una d'aquestes excepcions.
Doncs ens fem menys mal estant lluny. La distancia no permet que ens continuem ferint. Que tu continuïs mentin-me. De vegades, només de vegades, la proximitat mata l'afecte.
Això succeeix rarament.
Desgraciadament aquest sembla ésser el nostre cas.
Tot això es el que no vas dir - o pot ser- el que jo no vaig voler escoltar.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Lauren |
Un mirall...
Sunday, April 6th 2008, 5:14 AM
Hola, Dani9:
em sorprèn la maduresa de les teves paraules, donada la teva joventut.
No sé de qui parles,però a mi m'has fet pensar en ma mare. Era, i és encara força, una persona així. Amb l'afegit que mai ha estat capaç d'admetre haver comès cap error. Així que no tinc cap esperança de poder-hi parlar mai. A més, no hi tinc confiança que, com molt bé dius,es guanya amb temps, comprensió i sinceritat.
La mala educació emocional que vam tenir l'estem pagant tots els germans, tota la vida. Jo porto un bon nyap a sobre,però ara és cosa meva esforçar-me per millorar les coses. Porto encara molt dolor a sobre,però ja no sento rancúnia com sentia. Suposo que és un pas.
Vaig haver de marxar de casa, en quant em vaig guanyar la vida. Si no, mai hauria pogut intentar buscar-me a mi mateixa. Cosa que "sigo en éllo".
No sé a qui t'adreces, però espero que aniràs més ràpid que jo. Intueixo que vas ben encaminat.
Avui les teves paraules m'han fet de mirall, Dani9!!!
Una abraçada!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
