| |
L'amistat.
 dimecres 12/maig/2010 - 08:01  1205  4
El vostre amic, és la mesura de les vostres necessitats.
Ell és el camp q sembreu amb afecte i colliu amb agraïment.
És la vostra taula i el foc de la vostra llar, doncs aneu a ell amb la vostra fam i ho busqueu en procura de pau.
Quan el vostre amic manifesta el seu pensament, no temeu el "no" de la vostra pròpia opinió, ni oculteu el "si".
I quan ell calla, el vostre cor contÃnua escoltant al seu cor.
Perquè en l'amistat, tots els desitjos, idees i esperances neixen i són compartides sense paraules, en una alegria silenciosa.
Quan us separeu del vostre amic, no us afligiu, doncs el que estimeu en ell, pot tornar-se més clar en la seva absència, com per l'alpinista apareix més clara la muntanya vista des de la vall.
I q no hagi altra finalitat en l'amistat q no sigui la maduració de l'esperit.
Doncs l'amor q procura altra cosa q no sigui la revelació del seu propi misteri, no és amor, sinó una xarxa estesa, i només l'inútil serà en ella atrapat.
I q el millor de vosaltres mateixos sigui per al vostre amic.
Si ell ha de conèixer el flux de la vostra marea, q conegui també el seu reflux.
Doncs, q serà del vostre amic si només el busqueu per a matar el temps?
Busqueu-lo sempre per les hores vives, doncs el paper de l'amic és el de omplir les vostres necessitats i no els vostres buits.
I en la dolçor de l'amistat, q hi hagi riure i compartir de plaers.
Doncs en la rosada de les petites coses, el cor troba la seva alba i la seva frescor.
-Giban Khalil Gibran-(profeta)
|
| |
|
Contactes
Registra´t
