| |
Sonet de Poblet
 dimarts 19/juny/2012 - 04:17  1981  0
Per visitar el blog sencer: sargantaniua.blogspot.com.es
Per visitar l'entrada en qüestió completa: sargantaniua.blogspot.com.es
Gairebé feia un any que no escrivia res versificat. De fet, no escrivia res des de l'estiu passat quan vaig participar en la XIV edició de Solstici d'Estiu, certamen que congrega el jovent literari d'arreu de les Illes i de la resta de llocs de parla catalana. Temps enrere, quan preparava els poemets que sortirien publicats en aquesta passada edició del Solstici, em recomanaren que provàs de deixar els sonets de banda ja que són per excel·lència els poemes més reglats que hom pot imaginar. I complir tota aquesta reglamenta i alhora aconseguir que allò que surt sigui llegible no és bo de fer.
Així i tot amb certs temes sovent sóc més cap quadrat del que em pertocaria i el fet d'estar tan reglat i delimitat fa que el sonet sigui un dels meus gèneres preferits a l'hora de llegir i escriure. Probablement són mals sonets, que en comptes d'evocar sons evoquen colps i remors cacofòniques però a mi ja m'agrada ja, fer colpets cacofònics.
La setmana passada vaig baixar fins Poblet per estudiar i preparar alguns dels exàmens que encara em queden per fer i allí, al tercer dia d'haver arribat, em va retornar el desig de voler provar d'escriure quelcom. Tornava de matines i, capficat en l'escriptura, cantaren laudes i missa i jo vaig seguir a l'escriptori de la cel·la mentre arribaven els primer rajos de sol del dia. Aquestes línies són les que en varen sortir:
_________Sonet de Poblet__________
Les torres junt als vells murs: en tenebres
han desaparegut dins de la nit.
Els monjos han marxat cap a ses cambres
i el monestir sencer resta adormit.
Les hores van passant i prest arriba
el Sol ben sobirà i puntual
més enllà de la vall. S'alça i galiva
i sent amb devoció el ritual
que tot just s'ha iniciat. Cogulles blanques
parsimoniosament van cap al cor.
Canten himnes i salms i els vells monarques
d'Aragó en el seu llit els repeteixen
a l'uníson plegats. I alçat, el Sol
s'emociona amb els sons que allí s'oeixen.
|
Contactes
Registra´t
