| |
Primavera
 dimarts 15/juny/2010 - 09:31  1930  1
Primavera que la sang m'altera, no sé si em bull la sang però alterada si que vaig. Suposo que em dec d'estar enamorant o potser és l'avorriment, no crec,aquell arc de Sant Martí que blanc i negre es pintava, d'alegre que era i amb el temps em vaig apagar ara torna a brillar, els seus colors tornen estar vius, els ocells em canten, les papallones voletegen al meu pas, m'acompanyen al meu camí. Aquella part de mi que m'havien anul.lat temps enrere torna a florir, com l'au Fènix que reneix de les seves cendres, en el sentit literari perquè que jo sàpiga no m'he cremat,encara que les males llengües diuen que hauria d'anar a la foguera per bruixa,jeje. Encara que les bruixes tenim el nostre encant,oi? En fi, que em sento diferent des d'ahir el vespre perquè serà m'han revolucionat les neurones estan super happy felices, quines ganes tenia de sentir-me així de viva i fràgil, dolça com el caramel... Esbojarrada, la felicitat lirona, la meva manera de ser feliç torna a recorre tot el meu cos i sento volar i puja més enllà, saltar i parlar amb la natura, riure'm de mi mateixa, ser com era abans, aquella part de mi que em feia ser especial ja torna a ser aquí, si ara em sento com em volia sentir, he de donar la oportunitat d'arribar a mi. Quines ganes d'enamorar-me totalment, la vida en el fons sense amor no té sentit, quines coses que ara potser l'he trobat a kilometres de mi, però no importa el lluny que estigui perquè com diu la cançó " no hi ha muntanya ho suficient alta per arribar-hi", petons, que la vida per dolenta o per bona és un tresor.
|
Contactes
Registra´t
