| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Últim article del bloc
|
|
| |
Despres, despres d 15 anys... i venen amb exigencies...
 dissabte 16/març/2013 - 09:22  1913  4
Avui estic rabiosa.... amb ganes de tornar a tallar caps, pero akest cop de veritat...
Fa 15 anys q estic separada i visc sola amb el meu fill, amb les seves coses bones i d altres d aprenentatge... hem evolucionat junts... l altre part familiar es va rentar les mans d les responsabilitats d un fill, un net, un nevot... etc...
En 15 anys han donat senyals de vida 3 cops, pero no interesarse pel nen, nomes per interesos propis...
1- per saber el dni del nen per aixi poder demanar mes de paro
2- pel llibre de familia per demanar alguna ajuda
i ahir va ser el tercer cop... sha mort la q seria la besavia del nen... i ahir va rebre noticies pel face dientli k s havia mort i k el k te fer ara es trucar a la familia i a la seva avia per animarlos!!!! va homeeeeeeeeeeeee!!! i quan s han precupat per ell de si necesita res??? o pel seu cumple??? o per festes??? o per dirli k l estimen... o k volen veurel... o mil coses mes en 15 anys!!!! quantes vegades ha necesitat el meu fill tenir un pare, k l acepti... k l estimi... o akella abraçada paternal tant necesaria k et dona seguretat i et treu pors ( energia masculiina) o tenir un pare per jugar al parke... o xerrar coses d homes... uf....... rabia!!! tinc molta rabia!!! es injust k juguin aixi amb un adolescent!!!
I les carencies del meu fill no importen??? au vaaaaaaaaaaaa k sen vagin a tomar pel cul!!! ( hu sento per les paruales k vaig servir)
I a sobre li dien k encara tene un mitjons de quan era un bebe de record.... k passa?? k no podien trucar per dirli coses makes en 15 anys??? no!!! nomes xantatge emocional!!!!
Cada dia entenc menys els humans... de veritat... si es k son humans no??? pk ja en dubto de tot aixo....
Hu sento... m han tocat el meu punt devil.... i per aki si k no passo.... els dies k ha plorat el meu fill pel rebuig de la seva familia paterna.... aixo no puc permetre... i ara si k ja han tocat terreny perillos....
K sou pares o mares segur k em podeu entendre... o no.... pero es com jo me sento ara... lluitant 17 amyets per pujar hu millor k se al meu fill... pk ara vinguin a tocar nassos per interesos seus.... va va va!!! a tallar caps un altre cop!!! I la nit d avui no ha sigut facil... pero en fi... tot aixo li anira be al meu fill per apendre moltes coses de la vida, els valors, el k es just i el k no... el k vol i el k no... pero me fa mal k tingui k viure tot aixo...
Be ja callo.... ja he deixat anar una mica a rabia i sobretot la impotencia total!!!!
no se ni k he escrit, ni penso rellegir.. hu envio aixi... pk son le smeves emocions reals... millors o pitjors... pero es el k hi ha... emocions verges i pensaments rabiosos....
Petons...
Kimaya.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
