| |
Una tarda de tardor /// (no apte per a glucèmics)
 divendres 4/desembre/2015 - 12:56  3701  0
Era una tarda plujosa de dissabte. El dia tenia pressa per descansar i el vent enlairava les fulles caigudes dels arbres. L’olor de la terra mullada, penetrava a tots els indrets de la casa i omplia la nostra habitació amb el seu perfum deliciós. No venia de gust sortir amb un ambient malagradós i sí, en canvi, lliurar-se a l’escalf confortable del llit. Havíem dinat tard i no feien res de bo a la televisió.
-M’agrada com somrius
-A tu se’t il•lumina la cara quan ho fas.
-Fes-me un petó, d’aquells tan tendres que em fas.
-No et canses d’abraçar-me?
-No. Cada dia m’agrada més.
-I el braç, no et fa mal?
-No, estic molt bé. Vine... fes-me un altre petó!
-----
-Això deu ser el cel, oi?
-Tu ets el meu cel.
-I tu el meu... t’estimo molt.
-Jo a tu més.
-No comencem, va! Sempre vols ser tu qui més estima, oi?
-Perquè és veritat! Si sabessis com de gran és el meu amor...
-Clar que ho sé, el comparo amb el que jo sento per tu i és indescriptible.
-El teu o el meu?
-El meu.
-Vols dir que m’estimes tu més a mi perquè no el pots descriure?
-Ho dic perquè tu m’estimes molt. Ja ho sé. Però el meu no es pot definir amb un “molt”.
-Com el definiries...?
-Ja t’ho he dit: és indescriptible.
-I de fer-me petons, tampoc te’n canses?
-M’estaria tota la vida besant-te els llavis, i els pòmuls, i les orelles, i el nas, i el teu pit, i el melic...
-Para, para! Que no veus que em fas venir ganes de tornar a estimar-te amb tot el meu cos?
-El teu cos és meu.
-Perquè el vols, per això és teu.
-Tu me’l dones? Sencer?
-Sencer, amb la meva ment i el cor, i l’ànima. Tot és per tu.
----
-I quan hagin passat molts anys, el voldràs encara?
-Clar. M’estimaré cada arruga que surti, cada cicatriu que col•leccionis, cada marca que sorgeixi.
-Però la meva pell ja no serà turgent, em sortiran pèls a les orelles, i al nas.
-La meva també es convertirà en pelleringues!
-Tan li fa, serem dos enamorats de flacciditat compartida.
-Vine, pelleringa meva. Fes-me un petó.
-I dos, i mil.
-Estàs bé amb mi?
-Com mai ho havia estat.
-Jo també sóc molt feliç. T’estimo.
-T’estimo.
-M’agrada la teva pell. És suau com el vellut.
-Però és molt blanca! En canvi la teva és bruna. Semblem un got de llet al costat d’un de cafè.
-No, Ara mateix semblem un “twister” , estem hidrats de tant entortolligats com estem.
-Abraça’m més.
-No puc! Ja no hi ha ni un mil•límetre de separació entre les nostres pells.
-Sí que pots. Entra dins meu. Vull sentir-te dins.
-Et desitjo, Abel.
-Et desitjo, Adam.
octavioms.blogspot.com
|
Contactes
Registra´t
