Benvingut/da al meu bloc!

cuqueta ha escrit 15 articles i te 65 comentaris. L'últim article ha estat fet el 24/11/14

perfil de'n(na) cuqueta | àlbum de fotos de'n(na) cuqueta

TomàsMa i les reflexions sàvies

Monday, November 24th 2014, 3:33 PM

Totalment d'acord amb el Tomàs. La gelosia no és conseqüència de l'amor, o no només, sinó que hi falta el segon ingredient que ell anomena. I el que està clar és que, si no s'accepta i treballa, tenyeix la relació de desconfiança i, més endavant de sospites, ni que siguin irracionals. Tot es pot superar, però només si busquem i millorem l'origen del problema.

La gelosia fa mal, i tant, i fa patir, molt; però no només a qui els pateix, sinó també a qui els rep, fet que sovint no es té en compte.

I no volia dir més, però ja que hi sóc, et felicito Tomàs per l'escrit sobre les amants. Si bé no puc comprendre un engany i falta de respecte com aquest, i encara menys justificar-lo, és ben cert que és un assumpte que es pren de manera tan superficial que no es té en compte la generositat de la que parlaves i es que no senyors -i senyores- no, ni totvels homes sou iguals ni totes les amants segueixen el mateix patró.

Perdoneu per barrejar temes, entenc que no toca, però ha sortit així.

Set_embre, nuria_77

nen-

Monday, November 24th 2014, 10:41 AM

Fixa't que en cap cas he parlat de considerar nostra a una persona, perquè en el fons el que considerem nostre és la relació que tenim amb una persona.

De la mateixa forma que sóm feliços quan la relació que tenim amb algú coincideix amb el nostre ideal del que ha de ser una relació, també passa tot el contrari quan aquesta es veu amenaçada.

Si t'ho pares a pensar ens ho fem tot nosaltres solets. L'altra persona nomès ha de ser-hi i comportar-se com nosaltres desitgem.

La felicitats i la desgracia, en el món de les relacions, només ens els donem nosaltres mateixos.

Molt encertat alarico

Monday, November 24th 2014, 9:48 AM

No comprenc com pots ser tan brillant de vegades i tan quadriculat quan parles de nacionalisme.
Però considerar nostra una persona és molt fort.Com es pot considerar de la nostra propietat una persona com si parlarem d'una guitarra o una casa?.No obstant ens passa sovint quan ens enamorem.
Jo crec que hi han motius que escapen al nostre control per l'instint ancestral d'algun laberint nostre recòndit i opac.
Ningú no sent a sa mare de la seua propietat i ,en canvi ,és de les persones que més es sol voler perquè ací no intervé la sexualitat ni l'enamorament ,el qual és bàsicament eròtic al principi. Ni cap instint a l'espera de somoure's de dins nostre.
Els psicòlegs sabran....

La gelosia...

Monday, November 24th 2014, 8:28 AM

...és la reacció natural devant l'amenaça (ficticia o real) de perdre allò que considerem nostre a mans d'una altra persona.

Crec que la gelosia te dos ingredients,

Monday, November 24th 2014, 7:40 AM

un de bo, l'amor i un de dolent, el complex d'inferioritat.

Tenim gelosia perquè creiem que no estem a l'alçada de la persona que estimem.

I això passa als homes i a les dones i fins i tot als animals. A les plantes, no ho sabria dir, potser també.

curiosa gelosia

Monday, November 24th 2014, 7:36 AM

Pense si la gelosia és por a perdre a algú i també a un mateix en el sentit de no veure't capaç d'agafar el control.Son moments on et jugues tota la teua raó de ser biològica i això té unes conseqüències de frustració enorme.
Es un sentiment extremadament curios i paralitzant perquè és ancestral i primitiu.Per tant ,roman al més amagat inconscient ;una part del cerbell barallada encara amb la raó i la consciència.
No crec que tinga cap relació amb la ràbia sinò amb reaccions atàviques de la reproducció i l'erotisme.
Es un sentiment involutiu sense cap ni peus però capaç de desenvolupar respostes i episodis explosius quan s'hi fa palés l'enamorament:L'amor i la gran capacitat cerebral al sevei de la tirania dels instints.
Olé, cuqueta, el teu comentari.Jo sempre havia pensat que la gelosia era més cosa dels hòmens i continue pensant-ho.

Abril

Març