| |
Una història
 dimarts 30/novembre/2021 - 12:29  2377  0
Preferiries estimar més i patir més o estimar menys i patir menys? Crec que, en definitiva, aquesta és l’única qüestió.
Pots puntualitzar –encertadament– que no ho és. Perquè no tenim elecció. Si la tinguéssim sí que seria una qüestió. Però no triem i en conseqüència no ho és. Qui pot controlar quant estima? Si es pot controlar, aleshores no és amor. No sé com podem anomenar-lo, però no és amor.
La majoria de nosaltres només té una història per explicar. No vull dir que només ens passa una vegada a la vida: hi ha incomptables successos que convertim en incomptables històries. Però només n'hi ha una que importa, només una que fet i fet val la pena explicar.
Però aquí sorgeix el primer problema. Si es tracta de la teva única història, aleshores és la que has explicat i tornat a explicar més vegades, encara que sigui –com és el meu cas– principalment a tu mateix. Així que la qüestió és la següent: totes aquestes narracions t'acosten a la veritat del que va passar o t'allunyen d'ella? No n'estic segur. Una prova podria ser si, a mesura que passen els anys, surts millor o pitjor aturat de la teva història. Sortir pitjor podria indicar que ets més veraç. D'altra banda, hi ha el perill de ser retrospectivament antiheroic: fingir que et vas comportar pitjor pot ser una forma d'autobombo. De manera que he de ser curós. Bé, caminant el temps he après a ser-ho. Tan curós ara com descurat llavors. O vull dir despreocupat? Pot tenir una paraula dos antònims?
L'època, el lloc, el medi social? No sé ben bé com són d'importants en les històries d'amor. Potser a l'antiguitat, als clàssics, on hi ha batalles entre l'amor i el deure, l'amor i la religió, l'amor i la família, l'amor i l'Estat. Aquesta no és una història. Però bé, si insisteixen..
|
Contactes
Registra´t
