| |
Amics
 diumenge 6/abril/2008 - 12:09  1186  1
Quan tenia els meus fills petits, no tenia temps per a mi, ja se saps, la casa, la feina, els nens... i desitjava que es fèssin grans per poder gaudir de les coses que em feien il·lusió. Tenia molts amics i amigues, alguns eren en comú amb la meva parella, d'altres eren només els meus amics. Feiem plans de futur, un munt de coses per fer quan ens poguéssim alliberar una miqueta de les nostres obligacions. D'alguna manera, creia que sempre els tindria al meu costat. Creia que la vida seria un transcòrrer en paral·lel i que ens els meus projectes ells sempre hi estarien inclosos, pero no és així. Hi ha hagut una desvandada general; les parelles, la majoria, s'han separat o han marxat a viure fòra de l'ambit que teníem en comú. És cert que n'han arribat d'altres d'amics, que han omplert el buit que els primers han deixat, però aquests últims sempre han estat efímers.
Ara mateix, els meus fills ja no viuen a casa i jo també em vaig separar del seu pare ja fa uns quants anys. Ara tinc temps, tot el temps del món, però em falten aquells amics.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
