| |
Connexions: Part II
 dimarts 18/maig/2010 - 01:27  999  3
La relació entre la Pícara i en Kamaku continua...
El seu destí estava en un incert, sense saber si alló era un somni o real. Els dies pasaven i per ells la relació aumentaba, al menys creien això.
Un bon dia, ell va decidir fer algo impensable, sacrificant part del seu temps, per saber que hi havia realment entre ells dos. Va decidir baixar a veure-la, un dia laboral, un dia entre semana. Ella va respondre, sacrificant part del seu dia, per sentir la seva proximitat, per sentir el seu alé, per sentir la seva mirada.
L'inici d'una tarda pasada per aigua, va ser freda per ell, ¿S'estava acabant la màgia?
Doncs es pot dir que no, la reacció no va ser més positiva perque no podia ser-ho més. Ell va acabar reaccionant, la màgia va començar a fluir entre ells dos. Ella per un moment créia que això s'estava acabant, però ràpidament va veure que la reacció d'ell va ser lenta i va tornar a somriure.
Finalment una nit glamurosa els esperava. Sense saber el futur, sense saber el que pasaria, la nit els va envoltar, en un aura màgica plena de sensualitats, van gaudir d'una companyia gelosa per l'amor que desprenien, fins acabar amb unes mirades ricas de sentiments, amb un silenci esperençador, amb una càlida abraçada. El dia va acabar.
En els dies següents, les converses es feien més fortes que mai, més plenes de sentiments. Paraules van compartir, en un mar de conversas realistes i màgicas.
La relació tan per un com per l'altre, cada cop es féia més creible. Però tot i aixi, es podia considerar que no acavaben de creure el que realment estava pasant. ¿Eran concients? ¿Tindra un final? ¿Perdurarà en un llarg viatge d'aventures?
Totes aquestes preguntes, no se les feien, perque volien disfrutar el dia a dia, compartint, vivint, sentint,...
Cada pas que donaven, era positiu, cada pas que feien era per fortalir la relació, cada pas que feien els unia cada cop més, ... i els plans començaven a surgir.
En un món incert, s'anava creant un llaç d'amor entre dues persones, a poc a poc, anaven construint un castell al seu voltant. Però encara els hi faltava molt per fer.
Un llarg camí els esperava...
Tenen plans, el que no saben es si sortiran bé...tenen l'esperança de que si, però no poden predir un futur, només acompanyar-l'ho.
Continuarà....
|
Contactes
Registra´t
