| |
PATUM T'ESTIMO!!!
 dissabte 5/juny/2010 - 11:08  1251  2
Ripoll i Berga estan separats per 46 km només, però la carretera és plena de corbes que dificulten la fàcil comunicació cosa que ens fa estar allunyats en la properia. Quan arriba la Patum però, la carretera es torna més transitada i allà anem sempre que ens és possible. Ens la sentim una mica també nostra, evidentment salvant les distàncies sobre els berguedans que l’estimen tant que viuen per ella tot l’any!
De més jove estava a la plaça de Sant Pere al peu del canó, saltant seguint el ritme de les entranyables músiques fins a defallir. Culminant amb el salt de plens que és com una sensació màgica d’esclat de llum, fum i petards. No es pot descriure amb paraules s’ha de viure s’hi ha de ser almenys una vegada a la vida. Aquesta relació any darrera any fa que te la sentis teva i entranyable.
Aquest any per circumstàncies de l’atzar de la vida he estat convidat al balcó de l’ajuntament per veure-la. Qui m’ho havia de dir a mi quan encara un noi sense un duro a la butxaca ens buscàvem la vida per subsistir tot el cap de setmana a Berga, que un dia la podria gaudir des del balcó? Com podeu suposar la visió és privilegiada i es veuen detalls que passen desapercebuts des de baix a la plaça. Una sensació immillorable des que van començar els primers compassos dels cavallets fins al salt de plens. La pell de gallina no em va deixar en tota l’estona, no m’ho podia creure jo allà a dalt!! El balcó es converteix per aquests dies en una llotja amb grades d’incòmodes seients però agraïts per la vista i l’ocasió. En un espai reduït érem més de 80 persones, totes entregades i admirades per l’espectacle que estàvem veient. Totes cantant tararejant les tonades encomanadisses i nostres que ja fa temps portem dins. Picant de mans amb els nans, admirant el gegants ballant i rient mentre les guites empaiten la jovenalla que fa veure que no es vol cremar, tot això al so del tabal!! Mentre la plaça pleníssima de gent amb barrets vermells saltant a l’hora com si fossin d’una sola peça. Fins arribar al súmmum del clímax final el salt de plens. Sense llums enlloc i amb l’emoció a flor de pell s’encenen els cent plens, Cent! I la plaça de Sant Pere es converteix en un infern fantasmagòric que en comptes de penes i tortures hi ha adrenalina positiva, sensacions màgiques i molt de sentiment. Fins que peta l’últim petard els músics van tocant la coneguda melodia i just a l’esclatar s’encenen els llums. Abraçades entres els que han fet de plens i els acompanyants i la gent que un any més ha vençut el repte.
I jo des de dalt, amb una emoció inexplicable conscient que havia viscut uns moments tant màgicament íntims que ningú mai més me’ls podrà manllevar.
De camí a casa reflexiono la riquesa de les nostres tradicions, les del nostre país que estimo amb l’ànima i no canviaria per a res del món!
|
Contactes
Registra´t
