| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
“ME GUSTA CATALUÑA A PESAR DE LOS CATALANES” (SANTIAGO BERNABEU ).
 dissabte 19/juny/2010 - 01:55  912  6
La gent jove potser no sap qui era el senyor Bernabeu. Fou un legendari president del Real Madrid del franquisme que aconseguí no sé quantes lligues i no sé quantes copes d’Europa ajudat pel generalísimo, que era un entusiasta del Madrid. En Bernabeu fou tant legendari que l’estadi del Madrid porta el seu nom ( el del Barça, en canvi, no porta el nom del president del Barça afusellat pels franquistes i l’anomenem simplement Camp Nou, com si al món hi haguessin gaires clubs esportius amb un president màrtir ).
El cas és que el senyor Bernabeu – posseedor i propietari d’un cognom catalaníssim – considerava que Catalunya era bonica però els catalans, no.
La bellesa dels llocs sempre és relativa perquè té més a veure amb els ulls de qui mira que no pas amb com són els objectes contemplats. Per tant, no hi ha res a dir a la consideració del senyor Bernabeu en el sentit de que li agradava Catalunya. En el fons és lògic: descendent de la Mediterrània com era, la nostra llum i la nostra mar contrastaven i contrasten amb l’erm castellà. La bellesa castellana és per a masoquistes, crec.
Pel que fa a que no li agradaven els catalans, ho trobo natural. Descendent d’aquest país, com tot convers, per tal de ser apreciat pels castellanistes en general i pels madrilenyistes en concret havia de demostrar que era més franquista que en franco. Ja se sap que els principals inquisidors i místics espanyols foren jueus conversos.
D’altra banda, vist des d’una perspectiva crítica, a mi els catalans tampoc no m’entusiasmen. La primera raó és que jo sóc català i no veig que sigui res de l’altre món. Allò que va dir en Dalí que els catalans ho tindríem tot pagat a tot arreu pel simple fet de ser-ho, potser alguna vegada s’esdevingui però ara mateix sembla una
Profecia errada ( com la majoria de les profecies de la major part dels profetes, d’altra banda ).
Ara ve el senyor Bernabeu planteja un problema estètic que s’hauria de resoldre: si Catalunya no li agrada malgrat els catalans vol dir o que Catalunya és prou bonica per tal de poder superar la lletjor dels catalans o bé que els catalans no som prou lletjos per tal de poder desfigurar la bellesa de Catalunya.
Hi dono voltes i no arribo a cap conclusió. Finalment penso que la sortida del laberint és que a Bernabeu li agradaven Catalunya i les catalanes. I, en aquest sentit, coincideixo totalment amb ell, és clar. I els catalans només emprenyen perquè són la competència
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
socaixi |
EL POBRE BERNABEU
Saturday, June 19th 2010, 11:21 AM
jo trobo tan bonica Catalunya... de debò eh? trobo que som tan afortunats d'haver nascut aquí (ho tenim tot, muntanya, platja, bon menjar, bon beure, bon clima.. bé, ja ho sabeu, què us he d'explicar?) i em sento tan orgullosa de ser catalana i m'estimo tan el meu país que no tinc paraules per descriure aquest sentiment. Pot ser un tòpic però és la veritat. I llavors, com que no tinc enveja de la resta del món, els comentaris que puguin fer des de fora, em són totalment indiferents, (home, de vegades m'emprenyen), però més aviat penso: "quina pena que foten pobres, per parlar així, es que deuen estar ben fomuts". En Bernabeu deuria ser un dels que estava ben fomut.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
