| |
NIT SOLAR
 dimecres 23/juny/2010 - 01:32  457  1
Tímids indis, artistes cel.lulars,
invertiu la plenitud del brindis.
Que el foc líquid escanyi les brases de la roda,
d’aquesta dansa calidoscòpica.
Vestals que enmudeixen disfressades de vent,
de peus descalços, enfangats de son.
Fil tardà d’un dia d’espectres
que d’ estels no dissimula.
Els llunyans nans dels arbres sense refugi,
el joc contínua al circ de les multituds.
La gran imatge del senyal de televisió
udola el missatge secret d’una música romana.
Discrets els sorolls de follia amputada,
els sentinelles esguarden a la vora de les pedres,
a l’alçada dels jardins cablejats,
al cim de l’època desballestada.
Els trons i sospirs de les llengues de les parcel.les
reclamen a l’esquitxat Univers enrojit de grills
el rostre de Hades, els braços de Persèfone.
Nausicaa no es mou de l’elèctrica festa.
Membres de la religió morta a l’altar de les Noces del Foc,
resen masstegant i absorbent de l’essència dels menjadors manipulats,
a les infernals places del paradís escollit.
Algú ha escopit fugint de les davallades diürnes.
|
Contactes
Registra´t
