| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de simatvall
|
|
| |
TINC ENVEJA DEL VOSTRE MOVIMENT SOBRE L’ESTATUT
 dilluns 5/juliol/2010 - 06:40  1199  5
Dona gust, dona molt de gust , veure el cabreig que porteu sobre la sentència de l’estatut. Es nota, es nota que sou un poble, que hi ha identitat de poble, i que es rebela per les agresions estatals. Per a mi eixa es la esencia del poble Catatà i aixo fara que mai no puguen amb ell, per que es parla a mols llocs, per que es un sentiment generalitzat i contra aixo no podem lluitar, es mes, cuan mes intoleráncia, cuan mes negacio de l’ identitat, a mes agresions més poble i mes identitat.
Per a mi deguem de pensar per que es molesta tant?, per que l’estat espanyol es tan inmaur?, a mi hem recorda la meva filla de cinc anys, que ho vol tot peró no vol res. Jo volia reflexionar sobre el sentiment que ell no tenen de pais, ahí esta part de la solucio i del problema. Per a mi ser catalana o Valencia es motiu d’orgull i d’ autoestima. Jo tinc eixe sentiment, ells aixó no ho tenen, no saben que es, i per aixó lluiten cotra ell. Lo desconegut per a ells es mal, com els inmigrans, com que no es controle, es mal.
Que podem fer? primer tenen que maurar com a estat i tindre identitat propia, ara la tenen front a nosaltres, i eixe es el problema, ells tenen que estar segurs i deixar-mos que nosaltres decidam que volem ser, al igual que fem en els nanos, i els preguntem: tu que vols ser de fadrí?. ¡!!!Que bonic que es tindre la capacitat i la madurea de voler que els demes siguen lliures ¡!!!. Eixe es el nostre problema.
Un peto molt fort.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
_Alfons_ |
Valencianeta
Monday, July 5th 2010, 8:52 AM
Els valencians del nord estem emprenyats, sí, però el que puguis llegir en aquest bloc no és el que, per desgràcia, pots trobar en tots els carrers.
per sort hi ha persones que diuen que, si ens comportem així i continuem demanant coses, és que aquesta "reivindicació" té algun motiu "de fons" per existir. Persones del Perú, de Colòmbia, de Polònia, de la Normandia que, de sobte, troben que "queixar-se per no res" no és un moviment tan "constant i decidit" com el nostre. I es pregunten què hi ha darrera, quines són les nostres ferides impossibles de cicatritzar.
Coincideixo amb el Persi.
I cuida el teu poble. Tens uns Borja i un Servent (àlias Cervantes) que t'han d'enorgullir... són més valencians del sud que del nord.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
