| |
l' estrella 3
 dijous 8/juliol/2010 - 06:32  1083  2
Quan la vaig conéixer no sabia com era i em va agradar. Jo crec que ella no es va fixar en mi, crec que quan la vaig obrir va sentir el so del mar i l'enyora tant que encara està allà . Es va quedar quan el pescador la va capturar. Està molt bé per que la tinc jo i la té ell. En realitat crec que la té més el mar, jo tinc eixa corfa en què va viure però quan mire el mar ella està allà i el meu cos li respon i sobretot li respon la meua ment.
La guarde. La guarde en un calaix de la meua tauleta de nit, al meu costat. Somie amb ella. Va ser un dormir profund i dur, bo i roÃn. Al despertar creia que era realitat. El meu cos estava ple de suor, era suor per ella i per la seua somiada absència. La son deia aixÃ: Et vaig veure i no estaves, et busque i et vaig trobar, et vaig trobar en cada espai on tu has estat, però ja no estaves. Estic contenta de buscar-te per que això implica la teua existència, el buit de no trobar-te m'ompli d'espai i olor i de sabor i vol dir que algun dia t'anava a trobar. Et busque en cada pas que vas recórrer ahir quan vas arribar fins a mi. En les palmeres, en el passeig, en el banc, fins i tot rebusque en l'aire que vaig respirar ahir.
Estàs i no està s, camine i mire i no està s, et busque i et trobe, et trobe en eixos llocs i et veig, després no està s, però et torne a trobar en un altre lloc on has estat. Et busque, et veig però no està s. El buit es comença a paréixer al buit que hi ha entre dos muntanyes, a eixe buit on hi ha eco, això és important, que hi haja eco. Que existisca encara que només siga eixe soroll, com l'eco, que és real perquè ha existit el què ja no existix. El què és veritat és que si deixares d’existir jo em moriria.
un altre peto.
|
Contactes
Registra´t
