| |
fi del conte de l'estrella
 divendres 16/juliol/2010 - 06:50  1084  1
Comence a tindre dolor. Comence a necessitar amb tot el meu dolor que existisques. Em desperte i pense que jo vull ser feliç, jo he sigut molt feliç de xiqueta i això es nota. Es nota en buscar la felicitat i en trobar-la. No pot ser d'una altra manera, al mirar-me a l'espill ho veig, ho sé, et vaig a trobar, seré feliç.
De sobte rebusque en el calaix de la taula de nit on guarde moltes coses, ja no olies com ahir, ara eres més meua, el meu perfum havia començat a embriagar-te, estaves començant a deixar-te seduir per mi, jo ja ho estava per tu, totalment.
Quan et vaig agafar, vaig tornar a escoltar el mar, a l'arena i al sol. Vaig tancar els ulls i hem vaig veure a la mar, era una escena de quan jo era xicoteta. Estava ma mare i el meu germà en la platja. Portava una bragueta blava amb flors grogues i un barret de palla. Ma mare volia que jo entrara a nadar en l'aigua i jo no volia, ma mare tenia una veu dolça. El meu germà passà corrent a nadar i mon pare ens mirà des de la terrassa. Llavors vares començar a parlar-me. Em comptaves que no volies quedar-te ací, que volies tornar al mar, a la teua aigua, que jo t'acompanyara. Et vaig dir, espera, què no vols estar amb mi?, jo et cuidaré, t'oldré, et tocaré, però tu no volies. Volies anar-te'n, eres cabota, em dius que si no et mors, i jo t'entenc. Tens dret a triar el teu lloc, no t'enfades que jo et porte, jo et porte on eres, d'on véns, d'on vius, d'on coneixes, d'on existixes. Em preocupe mentres et porte al mar perquè jo no podia desfer-me de tu, separar-me. Vaig recordar que jo he de ser feliç.
Arribem a l'arena i et mous, el forat del pescador s'estava fent xicotet, els teus porus s'estaven fent rojos, eixe roig que pica i brilla, la teua boca s'estava movent.
Et deixe. Et deixe damunt la sorra, i de seguida han vingut a veure't les onades, onades que venien de molt lluny, la primera només t'esguita, la segona et mulla i després van vindre les grans, amb molta olor de mar, et volien arrossegar cap al teu lloc. Però els vares dir que no, que m'esperaves, que m'anaves a esperar molt de temps, tot el temps necessari fins que jo me n'anara amb tu. Havies decidit quedar-te amb el mar i amb mi. Jo estava al teu costat, el mar començava a fer-me el seu efecte. La pell començava a enrogir-se, el sol a penetrar-me, la sal a picar-me i l'arena a seduir-me. Vaig entendre que només tenia una possibilitat de ser feliç, quedar-me allí, quieta amb tu, i que el mar em transformara a poc a poc. No sabia quant de temps estaria però sabia que ho anava a aconseguir. El mar ens engoliria a totes tres, a l'onada, a l'estrela i a mi.
No sé quant de temps va transcórrer, però vaig començar a canviar. El meu cos va començar a respondre-li, van començar els cercles picons que a poc a poc es transformaven, i jo vaig ser, a poc a poc, olent al mar i a sal.
Un dia de sobte va deixar que una onada se l'emportara i jo me'n vaig anar amb ella. Sóc feliç.
un peto molt fort
bones vacanses per a tots
|
Contactes
Registra´t
