| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de use
|
|
| |
Quin pal de dissabte
 dissabte 17/juliol/2010 - 03:36  1317  4
En Rasko es queixa de les tardes de dissabte i diumenge de l'estiu. Doncs jo em queixo de la nit d'avui de juliol.
Tenia ganes de sortir una mica, bàsicament perquè fa dos dies que faig feina com una boja per casa i tot i que m'he pres els meus descansos i també he estat a gust, ara començo a estar una mica agobiada dels no sé quants metres quadrats que té el meu cau.
Em deia avui un amic. Truca a algun amic/amiga. A veure, hi ha gent que no em ve de gust trucar encara que sigui per fer un cafè tot i que segur que no hi hauria cap problema. Les amigues, unes ténen famílies (dona, marit i fills) con lo cualo de tant en tant està bé veure'ls a tots però no per un dissabte a la nit. Els solters/solteres que estàn en la meva situació i amb els que em sento més identificada o estant a no sé quin poble a l'apartament del germà, a veure a no sé quina tieta o desapareguts (aixxx.. que estaràn fent??). Per cert, una altra té parella i també està desapareguda, bé, no tant tenint en compte que el seu nòvio basc està passant uns dies a casa seva i feia temps que no el veia.
Total que si algú s'anima encara sóc capaç de fer-me una dutxa ràpida i a empolainar-me una mica.
Apa doncs, algú s'anima?
Bufff, no tindré tanta sort.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
use |
Ostres Cebeta!
Sunday, July 18th 2010, 8:57 AM
Ja téns raó. Pq sempre ens sembla que hauríem de poder fer coses sols i si no ho fem ens sentim malament pq creiem que hauríem de poder?
Hem sembla que hauré de començar a pensar, sense cap complexe, que a mi el que m'agrada és la companyia, xerrar amb algú i compartir el que sigui que estem fent.
Potser si que a partir d'ara començaré a pensar així!! Tot i que algun dissabte em seguirà fotent quedar-me a casa; per dos motius, en primer lloc pq moltes coses les prefereixo fer de dia i d'altres de nit no es poden fer.
Ahir vam riure molt amb un amic pq normalment quan ve a casa acaba quedant-se a dinar o a sopar. Ahir va venir a passar la tarda i em diu: avui no em podré quedar a sopar (llàstima pq ens fotem uns tiberis!!). He quedat per sopar amb els companys de feina. Doncs em vaig picar, però no d'enfadar-me sinó de dir: osti, jo tb vull fer alguna cosa que impliqui sortir al carrer. El tio es moria de riure quan veia que m'havia picat. Va ser una bona estona de tronxar-nos de riure. Ja em veus desesperada trucant a un amic que feia temps que no el veia i sense poder contactar amb ell. Total, que l'amiguete se'n va anar amb un somriure pillo com de dir: hihi, que bé que m'ho passaré, avui surto!!
La propera vegada no el convido ni a dinar ni a sopar. Ale!!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
