| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de erratica
|
|
| |
Compulsivitat II
 dimecres 18/agost/2010 - 12:29  1514  3
I segueix la compulsivitat lectora. Una vegada acabat el Pont dels Jueus, vaig pensar que ja n’hi havia prou i que faria una pausa. Però vaig pensar en el proper llibre de la tertúlia, clar una vegada comencés a treballar no tindria temps i per tant vaig anar a la cerca del llibre.
L’ÚLTIM PATRIARCA de Najat el Hachmi. Una novel•la que no et deixa indiferent, crua, trista i amb l’angunia que creix a mida que la vas llegint. Impactant, et vas interrogant de si és així o potser es sensacionalisme, però només t’interrogues perquè t’agradaria tant pensar que allò es ficció i en el fons malauradament tens claríssim que no. Tot i això potser és una lectura d’aquelles que podríem qualificar de necessària. Un final inesperat, enginyós i si cap encara més dur que tota la novel•la. Les quasi 300 pàgines del llibre van desaparèixer en només tres dies, era del tot impossible deixar de llegir.
I vaig tornar al cap de quatre dies a la llibreria i el llibreter em va dir: ja l’has acabat? El que ell no sabia és que abans ja n’havia polit tres... I li vaig dir a veure que em recomanava. Sap els meus gustos i vaig sortir d’allà amb dues novel•les més: una història d’amor i una altre novel•la històrica, just el que necessitava per desintoxicar-me una mica de tanta realitat.
UN DIA de David Nicholls: La vaig començar amb un cert escepticisme, no em sentia preparada per una novel•la romàntica, de fet diria que l’època del romanticisme ja l’he passat. Però aquesta no és una novel•la romàntica, es realista, irònica, si que te un punt de romanticisme però fuig de res que sigui empallegós i nyonyo. Una parella es troba una nit, després de la graduació i l’autor revisa com han anat les seves vides a cada aniversari d’aquella trobada. Una amistat desigual, una dependència, un enamorament irreal, una història d’amistat que ningú es creia com a tal. Suposo que m’ha agradat tant perquè en alguns moments la sentia autobiogràfica. Potser no es la novel•la de l’any però és totalment recomanable.
ET DONARÉ LA TERRA de Chufo Llorens. I es que no me’n canso dels comtes i dels comtats, de les histories d’amor i de les traïcions, i ara que ja m’havia familiaritzat amb la casa comtal d’Empúries ( on tots es deien Hug i Ponç) i la de Besalú ( on dominaven els bernats i els guillems) ara tocava la casa de Barcelona ( on combinaven els Ramons i els Berenguers).
No te res de diferent, de fet recorda molt a l’esglèsia del mar, però es fa molt amena i passadora i les intrigues sempre m’han agradat. No l’he acabat....
I a la recàmara tinc la recomanació d’ahir de l’ellesmera: Marc Levi EL PRIMER DIA; L'AVENTURA D'ESTIMAR COM NO TE L'HAN EXPLICAT MAI.... a veure que serà...
Espero que la feina em retorni la calma....
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
_Alfons_ |
Ostres
Wednesday, August 18th 2010, 4:40 PM
Com sou.
Erratica, no pares, i em fas una certa angúnia, ara que acabo de liquidar (a la deixalleria hi han posat un punt d'intercanvi, els he dut allà) uns 500 llibres de la meva exbiblioteca (en algun lloc he de trobar un raconet per posar el llit, oi?)
Persi, vigila que si comences amb tota la biblioteca del Galo, no acabaràs mai. Aprofita i mira si el fons nordamericà del Peter encara existeix, que hi havia bona cosa (ho vaig ajudar a classificar jo...). Hi havia un professor d'institut que feia uns contes històrics genials, penso que parava per Biure. M'agradarà llegir el que hagis escrit !!
Als de la Tertúlia, ja que l'Erratica ens ha fet el resum del llibre en aquests termes, podem passar al sopar directament, oi ? ;-p
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
