| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de ignatxo
|
|
| |
VACANCES PER SEMPRE
 dissabte 21/agost/2010 - 05:58  699  8
Aquest any vaig començar les vacances abans de fer-les. El principi s’esdevingué en una cita a Barcelona per una noia que s’havia interessat per un dels meus blocs; i després vingueren les festes de Sant Pere a Reus, i d’aquí al Cel… Va venir una imprevista paella amb platja a Mataró; una, sobtada i casual, trovada a la Plaça Catalunya de Barcelona amb una colla del xat que havien quedat per anar al café mentre jo anava empès a preocupacions absurdes; o una recent excursió amb bany d’aigua dolça i gelada al Torrent de la Cabana al Ripollès.
Són Elles i Ells els que m’han impulsat en unes vacances que serán eternes i que tot just acaben de començar per mi. El seu anonimat els al.ludirà en aquesta mostra d’ agraïment invisible però intensiu. Agraeixo a la que tinc tan a la vora i em portava animant desde la pasada primavera a obrir els ulls; als que em contesten o, simplement, llegeixen els meus blogs eterns; e ells i elles amb qui no he tingut el gust de presentar-me però hem passat el dia junts...
A ella, sí, que m’atrau per la seva serenor, companya de tertúlies literàries i picnics en jardins metropolitans; a les que em sento captivat però em tanco en silenci però no en distanciament; als que aguanten la meva paciencia; a la noia del llac a qui he vist el seu rostre lluny de la fredor de les aigues a través d’un retrat fotogràfic; a la que vol quedar amb mi perquè simplement li vé de gust perquè ens escapem un dia a la platja entre tapes i tardes al cinema d’una ciutat que no és la nostra; als que riuen els meus acudits dolents; a la que a través d’un comiat desinteressat es va fixar amb mi, sí, tu, que només ens coneixem per dialogar a través del teclat i has fet aquell viatge llunyà de vacances, i amb les ganes que tinc d’explicar-te en quins racons del món he estat a través de la lectura, no serien suficients com per expresar-les en el silenci de les tecles. He viatjat fins i tot pel temps; he colonitzat Mart. M’he perdut per les Muntanyes Rocoses; encara estic voltant pels carrers d’una ciutat mexicana entre volcans. Han plogut estrelles damunt meu en una nit sense Lluna barallada de núvols i clars, però calmada amb somriures, rialles i picades de mosquit.
Les vacances poden continuar...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
