| |
LA NOVA PELI DEL PEDRO ALMODÓVAR
 dimarts 24/agost/2010 - 11:41  485  2
Llegint La Vanguardia d’avui dimarts 24 d’agost de 2010 a la secció “Vivir en Verano” paro atenció a un titular: “Almodóvar compite con el Apóstol”. I cert, en uns dies plujosos com els que es deuen abatre damunt Galicia i, concretament, a Santiago de Compostela, no han impedit que el director manxec i ex empleat de Telefónica reunís a Marisa Paredes, Elena Anaya, Susi Sánchez i un desaparcebut Antonio Banderas a les terres del Xacobeo. I tot això mentre Woody Allen passeja amb la seva familia per Oviedo (no és tan fan de Barcelona com l’alcalde Hereu ens vol fer creure) per promocionar la seva darrera comèdia “Coneixeràs a l’Home dels teus Somnis” i alhora practicant turisme per aquest racó de les espanyes. L’Almodóvar mentrestant té feina en enllestir el seu nou film “La Piel que Habito”, i li desitjo sort amb el projecte.
Ja us faig un avanç sobre “La Piel que Habito” i això no ho extrec de La Vanguardia”: fa uns vint anys, jo devia tenir uns catorze d’adolescent trempat, vaig llegir una novel.la negra de l’ escriptor francès Thierry Jonquet anomenada “Tarántula”. En l’argument s’especulava entorn la cirurgia en el canvi de sexe; partint d’una venjança a sang freda. M’explico; la filla d’un important cirurgià es brutalment violada per una colla de pardalets amb ganes de passar-s’ho d’allò més bé, després d’una nit de festa. Un d’ells és descobert pel metge i aquest li torna la pilota segrestant-lo i emprant-lo d’esquer tot negant-li per sempre els genitals masculins perquè després, (instruït o instruïda) vagui seduïnt a la resta de la colla convertit en una "femme fatale". No em direu que no és una historia d’allò més almodovariana.
Injustament, agradi o no, Pedro Almodóvar és un realitzador poc preuat pel gran públic. Als anys que la hipòcrita censura de la transició tol.lerava projectar cintes erotòmanes calssificades “S” i bastant involutives mentre Ozores, Pajares i Esteso inventaven l’”humor cañí”, el Pedro es llançava a la “Movida” rodant els seus primers curtmetratges: “Fóllame Bill” i “Dos Putas o Historia de Amor que termina en Boda” i enregistrà un disc amb el seu amic Fabio McNarmara titulat “Ya soy Mamá”. Els primers llargmetratges no deixen de ser ressaltants; “Pepi, Luci, Bom y otras Chicas del Montón” (1980) amb el seu genial discurs de “Las Erecciones Generales” i “Laberinto de Pasiones” (1982). Posteriorment s’aventurà amb la comèdia de rerafons dramàtic “¿Qué he hecho yo para merecer Esto?” (1985), abans del “boom” de “Mujeres al Borde de un Ataque de Nervios” (1988) i “Átame” (1990) la picant revisió de la pel.lícula de William Wyler “El Col.leccionista” (The Collector, 1965).
Als anys noranta fins a l’actualitat ha anat reafirmant la seva maduresa professional amb triomfs a la gala dels Òscar, precedits en una cadena d’alts i baixos en la seva filmografía. Però deixant de banda els defectes, el seu cognom (com el del sue germà Agustin que és productor) va lligat a una nova forma de fer cinema; on el paper de la dona desde la tendra mare a l’amant més salvatge, té una contundent rellevància elaborat a partir d’uns perfils humans que bé es poden escenificar en un apartament decorat molt “kistch” a una avinguda concorreguda de prostitutes, monges prenyades i transexuals a tutiplen.
Probablement auguro que amb “La Piel que Habito”, (ignoro l’estrena però així calculant la podria arribar a la primavera del 2011,) el Pedro defugi bastant de l’atmosfera gòtica plasmada en la novel.la de Jonquet, respectant l’argument però donant-li més sordidesa al drama, que tan bé va saber desenvolupar a “Los Abrazos Rotos” (2010), potser amb alguna aproximació perillosa a la que considero una de les seves millors pel.lícules; “La Ley del Deseo” (1987).
|
| |
|
Contactes
Registra´t
