| |
Sant Onofre
 divendres 27/agost/2010 - 07:33  1710  1
Segurament si hagués de destacar un lloc de l’alt Empordà em seria impossible, perquè hi ha mil i un racons que cal veure i reveure una vegada i una altre.
Tant els llocs més emblemàtics com els quasi desconeguts per el gran gruix dels al•lòctons, s’hi pot anar una i altre vegada, i sempre que t’hi atanses hi pots acabar descobrint sensacions, emocions, o senzillament un racó que les vegades anteriors no havia copsat.
El mateix passaria si intentéssim escollir la millor vista, ningú pot obviar la meravellosa visió des d’albera o mirant cap al mar la que ens ofereix qualsevol punt del cap de creus.
Però hi ha una vista, de fàcil accés que a mi em meravella, la que es pot veure des de l’ermita de Sant Onofre en un dia net. Els millors dies, aquells en que la tramuntana bufa d’una forma discreta però eficaç.
A Sant Onofre s’hi pot arribar des de Palau Saverdera, o des del Mas Ventós. Sortir de Palau té l’atractiu d’escarpar la muntanya i notar la penya sota els peus i davant els ulls. Però si volem gaudir del paisatge i veure com s’obre davant nostra a cada pas el millor es sortir del Mas Ventós.
La ruta des del Mas Ventós es podria associar a la lletra de la sarda l’Empordà aquella plana riallera sota els serrats i arran del mar, el pastor i la sirena, es van dibuixant a mida que s’avança per el caminet que mena a l’ermita.
Per si sou forans, heu de dirigir-vos a Vilajuïga, des de figueres per la carretera de llança o des de roses direcció a palau. De dins el poble en surt una carretera que va a Sant Pere de Rodes, un altre paratge imprescindible, en parlarem un altre dia. A uns 7 km de Vilajuïga hi ha un aparcament al costat d’una àrea de picnic, el Mas Ventós. Podeu deixar el cotxe allà.
Baixant les escales es pot anar a cercar arran de penya-segat el camí que porta a Sant Onofre, i des d’allà s’inicia un camí retallat a la muntanya, ample i planer. A l’estiu hi sentireu els cants incansables de les cigarres i si observes bé els matolls de la vora del camí les pots veure, immenses i pletòriques sota el sol. El camí es fa curt, la mirada es desvia constantment cap a la dreta, es va eixamplant i pots veure amb tota la seva plenitud des de les medes fins l’albera, el Montgrí, la infinitat de llacunes dels aiguamolls i els estanys de castelló, els poblets esquitxant la plana.
En alguns retalls del camí mirant amunt a la serra de Verdera pots veure l’imponent castell de Sant Salvador.
Abans d’arribar a l’ermita hi ha un eixamplament del camí i un mirador improvisat et dona la última àmplia imatge del que tens sota els peus, l’Empordà amb tota la seva magnitud.
Un petit tram de camí asfaltat et fa arribar a l’ermita i t’imagines com l’ermità podia viure allà. Hi ha cites a partir del segle XII on l’ermità hi devia viure amb un altre tipus de coberta, ara allà pintada d’un blanc intens, visible des de la plana s’aixeca imponent la petita edificació que data del s. XVII.
Un petit espai arbrat, diria que de castanyers... que ara no ho acabo de visualitzar bé, et porta a un camí que si l’agafes pots veure com l’ermita està just a sobre la penya.
La tornada es pot fer per el mateix camí, però també es pot baixar per Palau.
És la millor vista de l’Empordà?... doncs no ho se, però si se que és imprescindible.
La imatge que he posat es un disseny d’un amic que comparteix l’admiració per tots aquests llocs...
|
Contactes
Registra´t
