| |
SÉPTIMO REGIMIENTO (no és una pel.lícula, és un còctel)
 diumenge 29/agost/2010 - 08:47  524  2
Poc abans que comencéssin els Mundials de futbol més mediàtics de la Història de les Espanyes, el Víctor López, un amic argentí que porta vivint més de deu anys a Manresa, va aprofitar la primavera pasada per obrir un café restaurant a cinc minuts del centre de la capital del Bages anomenat “Buenos Aires” (És al final del Carrer Circumval.lació, num. 120, tocant a la Carretera de Vic, darrera la botiga de vins Setè Cel) . Si aquest article serveix per fer-li publicitat al negoci, (no ho negaré perquè en Víctor és de les persones més amables i simpàtiques que un s’hi hagui trobat mai) que sigui així. Un negoci de restauració no és fácil de portar. I jo aquí aprofito per fer una mica de propaganda. Només us haig de dir que d’atipar-te, t’atipes al “Buenos Aires”.
Tan en Víctor com la seva dona, Marta, també argentina, us atendràn amb tota la cordialitat del món en el seu petit local decorat amb motius relacionats amb el país de llatinoamerica que més gallegs i italians conflueixen, arribant a ser la segona potencia mundial en carns de boví, per darrere, naturalment, dels insans i fregits sofregits com refregits Estats Units. La cuina argentina no té enveja. Compte! No us preparàn un “asado” (es triga un dia a fer), però han tingut molta cura i sensibilitat, dins el marc senzill, càlid i recollit del “Buenos Aires” perquè no hi falti de res ens uns plats aplicats als ingredients de la cuina del cono sur.
A la inauguració del local, en Víctor ens va preparar un còctel que també pot passar per un lingotazo i que du el nom de “Séptimo Regimiento”. Ara que és la moda de “caipirinhes” i “mojitos” que sembla que ens han de cobrir el delit de molta gent amb ganes de marxa a la discoteca o al bar musical de rigor, si heu anat abans a sopar, a qualsevol lloc demaneu després de les postres, encara que sigui amb got de xupito (tot i que seria una mica més difícil pels ingredients a l’hora de mesurar donada el minúscul tamany d’aquests gots) aquesta excel.lent bomba de rellotgeria que, pel seu contingut, creure-ho que farà mal però no, és refrescant, puja una miqueta això sí, però el cos t’ho agraeix.
I té historia aquest caldo. Tot començà a Argentina durant un dels seus intens de cops d’estat. Un grup de militars que es van sublevar contra el govern van ser arrestats a la seva base. Donada la seva condició d’alt ràngol (capitans, coronels i algún general i tot), en comptes de retenir-los al calabòs, els van deixar tancats al Casino d’Oficials (on normalment quan descansen, disposen de restaurant i servei de bar). Un cambrer, per animar la seva vergonya en el fracàs, els preparà un còctel deliciós per alegrar-los. I així, amb triomf de derrota, va néixer “El Séptimo Regimiento”.
Us adjunto la mescla clàssica, de tota la vida. S’ha variat al llarg dels anys, segons si es vol més dolç o sec. Jo us adjunto la guerrera, la brutal, la clàssica, la que …. FOT, coi!
Ingredients:
-Dos ditets de Martini Rosso o popularment com diem aquí, negre.
-Dos ditets de Xerès.
-Dos ditets de conyac (el Víctor posa Gaston de Lagrandge)
-Dos ditets de bourbon Four Roses (els bourbons, a diferència dels altres whiskys son destil.lats a partir del blat de moro, conferint més aroma i no aquella extremor de fusta que caracteritza els destil.lats escocesos de tota la vida).
-Un rajolinet de Suc de taronja (opcional)
I apa, a remenar… Remena, remena nena (però això després, eh?, durant el bailoteo després del sopar, jejeje…)
Que gaudiu de l’experiment. No us decebrà. Tot un xarop que ressucita els tristos!
|
Contactes
Registra´t
