| |
Llibre d'Amic e Amat.
 dijous 2/setembre/2010 - 02:20  974  1
Llegint un poc d'història de la llengua m'he trobat amb Ramon Llull i un trocet molt antic d'un llibre seu que m'ha fascinat, encara que no ho comprén massa bé. Però sona tan dolç que he volgut posar-ho açi per compartir-ho.
Cantaven los aucells l'alba, e despertà's l'amic, qui és l'alba; e los aucells feniren llur cant, e l'amic morí per l'amat en l'alba.
Tocava l'amic a la porta de son amat ab colp d'amor, esperança. Oïa l'amat lo colp de son amic ab humilitat, pietat, paciència, caritat. Obriren les portes deïtat e humanitat, e entrava l'amic veer son amat.
-Digues foll: has diners? Respòs: -He amat.
-Has viles, ni castells, ni ciutats, comdats ni dugats? Respòs: -He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats.
Tant amava l'amic son amat, que de tot ço que li deïa lo creïa, e tant lo desirava entendre, que tot ço que n'oïa dir volia entendre per raons necessàries. E per açò l'amor de l'amic estava entre creença e intel.ligència.
Los senyals de les amors que l'amic fa a son amat són: en lo començament plors, e en lo mig tribulacions, e en la fi mort. E per aquells senyals l'amic preïca los amadors de son amat.
Amor és mar tribulada d'ondes e de vents, qui no ha port ni ribatge. Pereix l'amic en la mar, e en son perill pereixen sos turments e neixen sos compliments.
|
Contactes
Registra´t
