| |
FIGUERES: NOTES DE LA PRIMERA NIT (Volum # 2)
 dilluns 6/setembre/2010 - 06:58  613  1
Dissabte, 06 de setembre
Fa estona, que sense adonar-me, el llindar de la mitjanit és lluny. Havent sopat, i distret ara amb la lectura de l’”Hora Nova”, m’oblido d’anar a la pensió per una bona estona però abans espero que els nostàlgics de’n Son Goku acabin el seu repertori de cançons que, curiosament, no inclou un manga com la Heidi. Surten cap a la foscor, com faré jo, per anar novament a la llum del soroll i la rauxa.
La parella que porta el bar també volen plegar. La suma de l’edad de tots dos sobrepassa el segle. Me’ls trobaré més tard entre la multitud en un dels concerts més acollits.
Abans però m’he d’endinsar en aquest carnestoltes de sons musicals mentre un DJ que ara no em vull enrecordar del seu nom està muntant una de les seves sessions vora el museu surrealista. Mentrestant camino a poc a poc, i a vegades amb nervi, pels carrers ennuegats de figuerenques, figuerencs visitants, turistes de França com d’arreu del món, així com amants de la música variada.
Torno cap al cotxe però decideixo concedir uns moments a la tranquilitat. M’assec en una de les terrasses de la Rambla. Intento llegir una mica. Dos taules més avall dues noies, una rossa i l’altra de morena conversen entre elles i alhora contemplen com el fum dels seus cigarrets s’esvaeix en el cel quan suspiren tot alçant els seus caps, com acomiadant-se d’un tercer interlocutor. Unes cinc taules més amunt una parella estrangera es miren mutuament amb mancança de desig caduc i amb l’abnegació de l’avorriment com si fós part del descans que comparteixen durant la seva estança. Ell marxa per uns moments i quan torna porta un got amb un líquid transparent a la mà. I li ofereix. No és aigua, potser desig. S’han d’ofegar les sequeres del buit, emplenar les conques de la ment.
Al meu darrera una dona que deu voltar els “vuitanta-cent” anys i amb el cabell curt i blanc llança mirades robòtiques de “teenager” al seu voltant. Vesteix pantaló i jaqueta blancs esperant la seva pasarel.la de moda en temps de quan els alemanys van envaïr França. També sembla estrangera però per la seva presència no sembla estar capficada en els afers del poble que, ja en aquests temps, només queden entre el xiuxiueig dels veïns de la zona i en petits grupuscles socials.
Només una taula a la meva dreta seuen un grup de dotze asiàtics que en puc desconèixer la seva procedencia índia, bangalí, afgana o paquistaní. No he seguit un ordre correlatiu geogràfic segons els quatre punts cardinals. Tan fa seguir Est, Oest, Nord o Sud. Tots estàn barrejats però junts conformen una Junta Islàmica de Restauració. Parlen de menjar però no paren de beure alcohol amb els seus seriosos rostres i entre exclamacions no deixen de propagar alguna que altra grolleria amb la seva llengua de múltiples dialèctes desèrtics i rocosos. I mentre s’enceta la conversa, entre rialles d’interludi, per la rambla de pedra sense cotxes perquè els agents de la policía han negat amb la seva presència degut als actes musicals, es troben dos grups compostos per un nombre indeterminat de vailets que volen ser adults. Al coincidir-se en la trobada, dos d’ells es creuen en salutacions que semblen marcades per una actitud hostil que els sembla estar bé, de la mateixa manera que Déu va veure bo crear durant els sis primers dies bèsties carnívores i famolenques.
La Junta Islàmica de Restauració vol menjar-se a trossos l’adolescent a qui l’amic negre l’ha saludat enrecordant-se de la seva mare una vegada el blanc s’ha tret la samarreta ensenyant el llom que conforma la seva esquena. Aleshores les dues colles són una de sola , prenen el rumb de continuar Rambla amunt.
Son dos quarts de tres de la matinada i la gresca continua. L’elixir em fa estar en la glòria i em sento tremendament relaxat que no alegre. Torno a passejar una estona pel centre. La música dona lloc al batibull de la gent. S’ha acabat per avui. Tinc un bon tros fins a la Plaça Triangular creuant per la Rambla i entrant a la fosca Plaça Josep Pla, sortint pel carrer Sant Pau on encara hi ha alguna gelateria oberta.
Una vegada a la pensió intento dormir. Somni dins del somni a la fi de la carretera que fa hores s’ha consumat.
(continuarà…)
|
Contactes
Registra´t
