| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Miya
|
|
| |
El meu amic Gustau i la voluntat
 diumenge 19/setembre/2010 - 04:15  1270  7
El divendres, mentres sopavem, el meu entranyable amic Gustau em preguntà si creia que la voluntat ha desaparescut.
„A què ve això ara?. Escolta, que només t’estava comentant que fa quatre mesos que tinc la pintura per pintar el piset i que potser ja es hora que m’hi posi.“
„No, no. No te res a veure amb tu. Veurà s. S’escampa el rumor de que la voluntat ha desaparescut.“
„Ah, s�“
„M’ho acaben de dir tres psicòlegs ficats a sociòlegs -Jerome Kagan, Rom Harré i Kenneth Gergen- i un sociòleg enforinyat a psicòleg: Gilles Lipovestky.“
„D’ón els coneixes tu aquests paios?“
„Segons Kagan, prestigiós investigador del temperament humà , es a dir, de la part de la nostra personalitat sotmesa a major determinisme genètic, „la naturalesa de la societat moderna ha persuadit a molts de que tenim poc control sobre actes que els nostres avis creien que és podien controlar.“
„Això t’ha dit?.“
„El mateix pensa Gergen“
„Però aquest segur t’ho ha dit sense dolor de cor ni proposit d’esmena. Potser amb musica de seguidilla més que de gorigori“
„El posmodernisme, diu Gergen, refusa el concepte de decisió voluntaria, perque considera que el jo, i per tant la responsabilitat, es dilueix en una atapaida trama de relacions. L’identitat personal no sembla ésser fixa, la persona és vivencia com si estiguès composta per múltiples sers, cadescun amb vida propia, anant i venint sense atendre a la voluntat central d’un jo únic. I el que es més curiós, aquesta experiència no és percep com patològica.“
„Uuummm, sà que n’es de curiós, sà (Ai, que he perdut el fil!)“
„Lipovetsky“
„El sociòleg esdevingut psi“
„SÃ. Lipovetsky, en la seva anà lisi de la mentalitat contemporà nia, corrabora els anterior testimonis: „LÂ’esforç“, diu, „ja no està de moda. Tot el que suposa sujecció o disciplina sÂ’ha desvaloritzat en benefici del cult al desig i la seva justificació immediata, com si es tractés de portar a les seves darreres consequències el diagnòstic de Nietzsche: „la tendència moderna a afavorir la debilitat de la voluntat“, es a dir, a fomentar lÂ’anarquia de les tendències i, correlativament, la pérdua dÂ’un centre de gravetat que ho jerarquitzi tot. La pluralitat i disgragació dels impulsos, la falta dÂ’un sistema entre ells, segons Lipovetsky, desemboca en una voluntat feble.“ (Aixó comença a preocupar-me. Millor li dic que es tard i que...Però què diu ara?)
„Amb angoixa, irritació, cautela o alegria, tots els meus testimonis semblen afirmar que quelcom li ha succeit a la voluntat. Ho he explicat a l’Anjelica, que“
„Para, para.Qui carai es aquesta Anjelica?!“
„Una amiga nordamericana, que detesta aquestes generalitzacions culturalistes. I m’ha dit: „Es aixó el que enteneu els europeos per sociologia?“. Després m’ha aconsellat: „No busquis mai la solució a un problema del qual la realitat no hagis comprovat, ni investiguis un crim fins que aparegui el cadà ver.“ (Vaja, vaja amb l’Anjelica. De fet te raó. Deu resultar funest investigar problemes i crims inexistents, sobre tot si s’aconsegueix la solució o descubrir al culpable.)
„Gustau, es molt interessant tot això que m’expliques i em moro de curiositat per saber què li ha passat a la voluntat però...el cambrer ens fa unes mirades suplicants, deu tenir ganes de tancar, d’anar-se’n a casa, de posar-se al llit...“
„SÃ, ara marxarem. Però abans tÂ’haig dÂ’explicar còm va començar tot“, (Nooo. Déu meu!), „Era de nit i jo donava voltes en el meu despatx meditant sobre lÂ’obstinació dels meus rododendros en negar-se a florir.“, (dels rodoquè?), „A cada giravolta la meva mirada relliscava distreta pels lloms dÂ’una col.lecció de libres de color verd apagat, que van acabar per atreure la meva atenció. Eren vells llibres de psicologia procedents de la biblioteca del meu avi. Vaig adonar-meÂ’n que en els seus titols apareixia insistentment la paraula „voluntat“. Vaig llegir els titols amb més deteniment. Theodule Ribot: Las enfermedades de la voluntad; Alexander Bain: Las emociones y la voluntad; Paulhan: La voluntad; DÂ’Allemagne: FisiologÃa de la voluntad. I no tÂ’els menciono tots.“, (Grà cies!), „Feia molt temps que no llegia la paraula „voluntat“ en un text de psicologia, o al menys això em va semblar en aquell moment, aixà que per comprovar si aquesta impressió era real vaig revisar els Ãndexs dels onze toms del Tratado de psicologia, els nou toms del Tratado de psicologia experimental, dirigit per Fraisse i Piaget, i el Diccionario Oxford de la mente, que eren les obres de consulta que tenia més a ma. Les meves sospites es van confirmar: la voluntat ha desaparescut de psicologia!“.
„No saps com ho sento. Cambrer, si’s plau, el compte!“
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
_Alfons_ |
Dolors !!!
Monday, September 20th 2010, 7:07 PM
Feia temps que no discutÃem !!! Ho sento, he entrat poquet ...
No eren els meus alumnes sinó persones grans. I aquests dies m'he trobat "manant" a persones que "manen molt", i resulta que troben perfecte que els ho digui, i em fan cas. Bé, no em passo, dic "fes això" o "fes allò" i no em protesten.
Però precisament, de vegades t'atures i els dius "tu no opines?" o "tu no votes?" o "fes-ho com vulguis!". Aquesta frase, sobre tot, és la que descontroal més, es queden aturats i comencen a empal·lidir. "És que si no diu què vols que faci..." "el que et vingui de gust, el que pensis que és millor, és igual, tu decideixes...!!!" i continuen tremolant... sense saber què fer "i si no t'agrada? i si no ho faig bé?"...
Realment la voluntat ha estat apagada per un excés de tot: de normes, de diversió (diversió "oci" i diversió "maniobres diversives", que penso que de vegades van junts).
Tu, Dolors, no, perquè tu ets com ets i no pares quieta i passi el que passi no pares de riure i de tirar endavant, endavant i més endavant, però tu no ets representativa de les persones de la societat actual.
|
|
zinc |
no,Alfons
Monday, September 20th 2010, 3:23 AM
ho sento,pero no.La gent té aspiracions,neguits,ambicions,la raça humana es aixà i ningú la cambiada i la gent no vol ser manada,pero si que per desgrà cia tenim d´estar controlats(aixó es una llà stima,ho reconec),la pregunta que tu fàs de"vols participar en definir com vols que sigui el teu futur"francament,no l´entenc,primer,a veure que vol dir participar,si es el meu futur amb qui el tinc de compartir???amb un profe??,no!,penso que les preguntes es tenen de fer les justes i que si vols fer pensar als alumnes(cosa que està molt bé)el primer que es té de fer es una regressió i recordar quant tú tenies la seva edad,llavors els entendrà s,no es el mateix 20 que 40 anys,jo no soc professora ni tinc carrera ni res,pero mes aviat els preguntaria,"que necessiteu,per ser feliços?",i et puc assegurar que i pensarien.
En quant a la voluntat,doncs s´hi neix o no .I el juvent d´avui dia,com sempre i ha de tot,pero el que jo conec,et juro que es per fer pais,tenen il.usió iniciativa i lluiten molt per el que volen i aclareixo que no estic vivint al "pais de les meravelles"sino en aquest.I la veu la tenen molt forta.
Una abraçada
Dolors.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
