| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de erratica
|
|
| |
Estalviant vida
 divendres 24/setembre/2010 - 04:37  1750  5
’
Aquest és un d'aquells textos que circulen per la xarxa, i es la segona vegada que m'arriba, la primera deu fer més d'un any....
I tot i que fa temps que vaig decidir viure la vida a glops i no deixar res per demà... hi ha moments on t'oblides de les coses importants i et deixes endur per un dia a dia abassegador...
Ens acostumem a viure en apartaments i a no tenir cap altra vista que no sigui les finestres del voltant; i com que no tenim vistes, ens acostumem a no mirar cap enfora...
...i com que no mirem enfora, ens acostumem a no obrir del tot les cortines;
i com que no obrim del tot les cortines, ens acostumem a encendre el llum més d’hora.
I a mesura que ens hi acostumem, oblidem el sol, oblidem l’aire, oblidem l’espai…
Acostumem a despertar-nos sobresaltats perquè se’ns ha fet tard; a prendre’ns el cafè corrents perquè arribem tard...a llegir el diari a l’autobús perquè no podem perdre temps; a menjar un entrepà perquè no tenim temps de dinar; a sortir de la feina de nit; a endormiscar-nos al tren perquè estem cansats; a sopar ràpid i a anar-nos-en a dormir sense haver viscut el dia.
Ens acostumem a pensar que les persones properes a nosaltres sempre hi seran i a creure que estan bé, sense preocupar-nos de comprovar-ho i a esperar tot el dia per, finalment, sentir a través del telèfon:
- “És que avui no em va bé...”
- “A veure si ens veiem...”
- “Quedem la setmana vinent...”
A somriure a les persones sense rebre’n un somriure.
A ser ignorats quan necessitem que ens tinguin en compte.
I si la feina no ens motiva, ens consolem pensant en el cap de setmana.
I si el cinema està ple, ens conformem a seure a la primera fila, encara que hàgim de tòrcer el coll.
I si el cap de setmana no tenim gran cosa a fer o anem curts de diners, ens en anem a dormir d’hora, perquè sempre tenim el son endarrerit.
Ens acostumem a estalviar la vida... …que a poc a poc es gasta i, un cop gastada.....
"La mort està tan segura de la seva victòria, que ens dóna tota una vida d’avantatge".
El temps no es pot agafar i molt menys emmagatzemar-lo. La nostra existència transcorre a gran velocitat; però mentre tinguem vida, tindrem l’oportunitat de canviar els nostres hàbits, de tenir una existència de més qualitat, d’aprofitar i gaudir de cada respir, de cada batec del nostre cor.
Bon cap de setmana ;)
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
zinc |
bé
Friday, September 24th 2010, 1:03 PM
visca els optimistes,eh???,deu haber-hi dos grups,jo em sento del oposat.
Per començar cada dia dia airejo casa meva etc...i el que es millor i per resumir a casa es sent riure.Tinc els meus problemes,està clar,pero aixó no m´impedeix veure les sol.lucions ni gaudir d´aquest mon.Un text,que ja sé que no es teu erra,pero que per mi,no val res,per ben escrit que estigui.
Cavall,saps que les patates no es cullen de l´arbre????.graciós???
Una abraçada
Dolors.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
