| |
retall de tramuntana II
 dijous 30/setembre/2010 - 04:10  1410  3
_ Soc el Manel... no em recordes? Ens vam veure un instant a l’enterrament del teu oncle. Soc el Manel de ca l’escloper, de ca l’escloper de Castelló.
L’Aina es va quedar de pedra. Aquell era el Manel? Potser si l’havia vist a l’enterrament del seu oncle, d’allò devia fer uns dotze anys, encara no havia nascut la Sandra, la seva filla gran. Però aquell dia va veure a tanta gent que se li feia impossible recordar en Manel amb nitidesa.
El Manel de ca l’escloper..... tot d’una se li van aplegar els records... _Manel? Va dir amb una veu més moderada... ets tu?? Com has canviat?
_M’estas dient vell?
_No_ va dir ella,_ no massa més que jo_ i va riure.
Es van fer dos petons i es van quedar drets en mig de la platja.
A aquella hora el sol ja s’amagava rere les muntanyes i a la platja ja no hi quedava quasi ningú...
_Veig que encara vens aquí? _Sempre serà la meva platja va respondre l’Aina amb to de propietat, _bé i la teva no? Vius a Castelló encara?
En Manel va fer que no amb el cap. _Visc a Barcelona, però tinc la casa dels meus pares i amb qualsevol excusa sempre que puc torno.
En Manel!, l’Aina no s’ho podia creure, s’havien conegut quan eren dos nens, els pares d’en Manel vivien al costat dels seus oncles de Castelló. De petita hi passava tots els estius fins que va tenir ben bé 12 anys. En Manel tenia dos anys més que ella, era el nen més gran d’aquella colleta d’estiu. El cosí de l’Aina era mestre i de jove feia classes a casa, i hi venien molts nens del poble. Cada tarda el menjador de la casa es convertia en una aula improvisada, participava com els altres en aquelles classes de repàs i això feia que tot i no ser d’allà s’integrés ràpidament en el grupet.
Quan va deixar d’anar a estiuejar a Castelló mai més el va tornar a veure, però en recordava el posat fatxenda, atrevit i divertit d’en Manel.
Es van seure a la sorra, i l’Aina es va reconciliar amb el pastor belga, aquell enorme gos, amb nom menut. En cisu era un animal molt dòcil i carinyós, el que no treia que l’Aina s’havia emportat un gran ensurt.
Van començar a explicar-se coses, posant-se al dia, en Manel era arquitecte, vivia a Barcelona, tenia un despatx d’arquitectura a la ciutat que duia la seva dona i un altre a figueres que li permetia treballar a l’Empordà.
Tot d’una la conversa s’aturava, eren tantes les preguntes que voltaven per el cap. Es miraven amb la cara interrogant, amb el record d’aquells estius a Castelló, amb aquelles tardes i vespres jugant a la plaça i amb aquelles jornades on el cosí de l’Aina, més gran que ells, els portava d’excursió per llocs propers i els hi explicava mil i una històries que el temps no havia esborrat del tot.
Aquella platja on s’havien trobat, era la mateixa on anaven de petits, la Rubina quedava just enmig de Santa Margarita i d’Empuriabrava, i gràcies a formar part del Parc Natural dels Aiguamolls, havia quedat quasi immutable. Amb els anys, potser més estreta per influència dels espigons i el port esportiu de Roses, però conservava l’esperit de la platja de Castelló, com en deien els autòctons.
_ I que fas tota sola? On tens la família? l’Aina per uns moments s’havia oblidat del dia que havia tingut. Li va explicar sense massa detalls que aquells dies els passaria sola.
_Doncs perquè no vens a sopar a castelló aquest vespre? No t’agradaria tornar a la plaça?. Sopem alguna cosa i ens assentem a la plaça a xerrar una estona. Ara he de marxar, he quedat per una feina. Va dir amb pressa.
L’Aina mai havia deixat d’anar a Castelló, de fet cada estiu hi anava varies vegades i de tant en tant es deixava caure per aquella plaça que tant bons records li portava, hi havia anat amb l’Enric i més tard amb els fills i els hi havia ensenyat la casa on havia passat aquells estius que l’havien impregnada de tramuntana i sal, i que farien que sempre més es sentís part d’aquella terra.
Els seus oncles havien mort i el seu cosí vivia a París, havia venut la casa ja feia molts anys i des de aleshores sempre la mirava des de fora amb una certa nostàlgia.
_sopar a casa teva? Perquè no? Que vols que porti?
|
Contactes
Registra´t
