Ahir vaig anar a la bibliotaca a estudiar. Abans, peròem vaig aturar a la màquina de cafès i me'n vaig prendre un.
Al costat de la màquina hi havia un calaixet titulat "poesia per endur". Hi vaig trobar aquest poema de Rosa Leveroni. Me'l vaig endur i el vull compartir amb vosaltres.
Joia
Podran florir els estels, florir les roses
i el món espurnejar de meravelles,
i sols ho copsaré dins els teus braços:
jo veig el món en la teva pupil.la.
Testament:
Quan l'hora del repòs hagi vingut per mi
vull tan sols el mantell d'un tros de cel marí;
vull el silenci dolç del vol de la gavina
dibuixant el contorn d'una cala ben fina.
L'olivera d'argent, un xiprer més ardit
i la rosa florint al bell punt de la nit.
La bandera d'oblit d'una vela ben blanca
fent més neta i ardent la blancor de la tanca.
I saber-me que sóc en el redós suau
un bri d'herba només de la divina pau.
Temps a venir, algú descobrirà la gran categoria poètica dels seus versos, potser en un temps futur, quan aquesta terra nostra deixarà de ser neoromàntica, planyívola, rancuniosa i mesquina...
(Aquest és el vaticini de M. Aurèlia Capmany, publicat amb ocasió de la mort d'una gran figura de les lletres catalanes.")
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't
Patrocinadors
Més articles
Vols llegir més articles escrits per soran? Aquí son els últims articles.