| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de cebeta
|
|
| |
TENDÈNCIA
 dijous 14/octubre/2010 - 10:49  1737  11
Avui m’he parat davant del mirall...ui no,aquest és l’encapçalament d’un bloc antic.Sequera creativa?
Fora bromes,avui m’he parat davant del teclat...i no he sabut què escriure.I sí,tinc sequera creativa,potser.Però no sequera emocional.
Després d’un any païnt,acceptant,rabiant,organitzant,intentant tirar endavant...em veig i sento com si comencés de nou.Com si dotze mesos de la meva vida no hi fossin.Un cercle viciós.Potser es tracta d’incomformisme.Potser es tracta d’una cuirassa.Potser es tracta de que tot el que havia de canviar,a l’hora de la veritat,es manté inalterable.
Tanta lluita per començar una nova vida diferent de la que coneixia...
Tantes nits sense dormir planificant il.lusionada de vegades,desesperada d’altres...
Tantes llàgrimes abocades per qui no les mereixia...
Tants somriures ofegats quan el cor em plorava...
Tant anar i venir,venir i tornar, amunt i avall...
Tanta contenció i necessitat de possar seny per no repetir la mateixa història...
Tant omplir-me la boca que no deixaria passar fantasmes que em fan tremolar l’ànima...
...
I ara em veig perduda com si no hagués après res de res.Contradiccions que es passejen dins el meu caparró que m’aïllen d’una realitat que em consumeix...
He anat amb el cap molt alt,intentant sobreviure al drama personal,laboral i familiar
que pateixo fa ja massa...i el vent no vòl girar al meu favor.Tan sòls petites brises que m’han apartat els cabells de la cara i tot i facilitar-me la visió en aquest dur camí cap a no sé on,quan s’han aturat me n’he adonat que m’estic ofegant.
I veig passar els dies davant meu..."qui dia passa,any empeny".
I reso "a no sé qui" que tot això passi.
I faig i desfaig,esgotant recursos i energies sense resultats.
I em començo a sentir esgotada.
I em començo a reconèixer poruga i molt,molt espantada.
I m’angoixo,doncs veig que la majoria de les coses que no van bé no està a les meves mans millorar-les.
I em sento pressionada i una mica zero a l’esquerra.
I m’entren moltes,moltíssimes ganes de tirar la tovallola.
Sé que sóc jo i les meves circumstàncies...i que la vida és molt bonica,sí...i que demà sortirà el sol...
però avui,i des de fa un any,la meva vida és un remolí que no veig la manera de frenar-lo i tota la llum que m’ha entrat per la finestra ha resultat ser un miratge que el meu instint de supervivència m’havia creat per tal de suportar millor tot plegat.
I avui,i realment com des de fa un any i com quasi bé quaranta...em sé com sóc,i que per molt que sembli que la vida ens ensenya i aprenem a base de cops baixos,tots tenim una tendència innata a treure la nostra pròpia essència en situacions límit.
I jo tinc tendència a la fragilitat.
www.youtube.com
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
