| |
retall de tramuntana V
 dilluns 18/octubre/2010 - 03:59  1685  3
Mai havia intuït que aquella construcció que s’aixecava a l’esquerra de l’entrada era l’hospital medieval, es a dir l’hostatgeria que acollia als peregrins que en la seva època d’esplendor visitaven el monestir per adorar les relíquies que suposadament allà s’hi conservaven. Ara s’intuïa l’estructura d’un edifici no massa gran de planta quadrada i el més sorprenent de tot, fóra murs.
Ara s’entrava per la botiga, que portava a unes escales i la visita ordenada per el museu d’història començava per l’església. A la portalada, no s’hi havia fixat mai, hi havia dos petits retalls del marbre esculpit que en seu millor moment havien format part d’una esplèndida portalada on s’hi escenificaven escenes bíbliques. I a la paret de l’oest unes pintures on s’insinuava l’escut del comtat d’Empúries. Aquella restauració de l’església la va decebre molt, i va suposar que per aprofitar aquell espai com a sala de concerts havia estat imprescindible, però la seva visió romàntica i poc pràctica de les coses l’hauria fet deixar, aquell terra de pedra, quasi inexistent, entra sorra i runa.
Va escoltar amb atenció les explicacions d’en Manel, i va anar descobrint petites meravelles en les que no s’havia fixat abans. La columna en forma de palmera de la cripta, l’antic claustre. I va veure amb uns altres ulls estructures ja conegudes com la torre de defensa o el campanar. Aquella escala que duia a les capelles de Sant Miquel i Sant Martí, estreta i en espiral va fer que en mig de la intensitat de les explicacions els seus cossos topessin i les seves reaccions fossin del tot adolescents, entre el desig i la inseguretat.
Allà dins la petita capella de Sant Martí per a la dreta del deambulatori, mentre en Manel li explicava el perquè de les capelles superposades, ella hauria desitjat que la besés, però les contradiccions i les indecisions sempre havien provocat que aquells petits desitjos no es concretessin.
_m’escoltes? Li va dir en manel. _clar que si, va respondre l’Aina mentint amb una cara immutable, pregunta’m si vols... Sort que no ho va fer, els seus pensaments havien volat i no havia escoltat absolutament res de les últimes explicacions d’en Manel.
Des de la paret sud, la vista era impressionant, no se’n podia apartar els ulls. Una cafeteria en una situació immillorable, va ser el repòs a aquell curs d’arquitectura accelerada, al que en Manel la sotmetia, un capuccino horrible però calentó que tot i ser l’estiu refeia d’aquella tramuntana suau però constant.
En la proximitat d’aquella minúscula taula, enquibida en el mur, en manel va agafar la ma a l’Aina, i amb un to, totalment inexistent fins al moment, li va dir _gràcies.
_no em diguis gràcies, no te sentit.
_perquè?
_perquè jo et podria dir el mateix.... has omplert de sensacions dos dies que esperava decebedors.
_doncs no et dic gràcies, ho canvio per_ m’agrada que siguis aquí.
_molt millor, va dir l’Aina amb un dolç somriure als llavis.
Mentre pensava que realment no sabia ben bé que hi feia allà. Va escollir però deixar de banda el pensament i gaudir d’aquell instant, el mar a baix, el mur que tanta historia acumulava al costat i en Manel, després de 30 anys davant.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
