| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de ignatxo
|
|
| |
PROKOFIEV CADA DIA
 dimecres 20/octubre/2010 - 07:13  708  6
Farts de la vostra rutina diaria?
Ens despertem, a l’hora que sigui,… Sempre aturem el despertador, ens treiem les lleganyes dels ulls. A vegades fins i tot ens oblidem del badall sonor per posar-nos dempeus a començar el nou dia que ens durà del dormitori a la dutxa, d’allà a la cuina a esmorzar ràpid , novament sinó disposem de temps de mirar una mica la televisió per posar-nos a to a la nova jornada que comença, ens tornem a tancar al bany per arreglar-nos i corre-cuita cap a la feina. Si ho feu amb cotxe, sempre ens toparem amb els embussos de sempre, el vehicle aparcat en doble fila de davant que, de cop i volta, sense senyalitzar s’incorporarà al trànsit davant els vostres nassos… I cops de botzina que si farem tard a la feina, etc…
O a les cues del supermercat. O quan vas a buscar el pa. Sempre hi ha el client que entra de cop i volta i fent l’orni se’t posa al davant. O millor encara, el que només ha comprat una cosa i que sense demanar-t’ho, de manera imperativa se’t posa davant teu i es justifica amb un “només he comprat, això passo davant teu”. Formalitati educación que no faltin, quins nassos i quina cara! Ja ho donen per entès… I potser faràs tard a la feina o a estudi perquè sempre hi ha el qui t’obstaculitza com si la rutina diaria entrés a formar part d’un joc de competició.
I arribes a la feina. Que si a la oficina papers, que si a la fàbrica carregar caixes mentre el ritme de la cadena no s’atura. És millor afegir poques paraules perquè no hi ha més rutina que la de treballar, amb les dosis de “dejà vú” que ja ni notes perquè formen part del teu oxigen diari i forma de viure, llevat del temps lliure del cap de setmana o quan toqui.
I arribes a casa reventat. Si tens gana, abans de sopar, potser piques una mica. Mires la televisió amb els personatges de ficció o reals, que et serveixien a la graella mediàtica de cada dia.
Seguidament t’entra la soneta. I demà será un altre dia tot i que la tònica sigui la mateixa.
Tanta rutina serveix per amanir-hi una mica de música alegre però adient a les circumstàncies, malgrat tot. Us proposo que us torneu a llegir el text mentre escolteu aquesta suite de Sergei Prokofiev (només dura tres minuts) que va servir de tema pel film rus del 1934 “El Tinent Kijé” d’Alexandr Faintjsimmer i que el bo de’n Woody Allen en féu ús per a la seva excel.lent comèdia “La Última Nit de Boris Grushenko”.
www.youtube.com
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
