| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de xainegre
|
|
| |
Respostes a en Persi. (Campanya política?)
 dimecres 20/octubre/2010 - 11:39  1331  14
Segons sembla en Persi ha entrat en campanya. És curiós que els militants i simpatitzants del seu partit solen anar sempre a la una. Precisament és en el que ens perdem altres forces polítiques que podem discrepar, tenir opinions pròpies i fins i tot sortir del partit per fundar-ne un altre i cridar a ser solidaris!
D’aquí a quatre anys en farà 300 que mitjançant el Decret de Nova Planta Catalunya i València van estar sotmesos a ser tractats igual que Castella. Segons el Borbó de torn Felip V deia “que lo hagan de manera de llegar al fin sin que se noten los medios”
Durant la transició i fins ara (encara sembla que CiU i PSC ho pensen) s’ha intentat encaixar Catalunya dins d’España d’una manera particular. Alguns fins i tot havien pensat que podríem ser tractats federalment. Alguns hem entès ja definitivament que això no tant sols és impossible sinó que ni se’n pot parlar.
I en Persi demana com es pot aconseguir? Abans aclarir que segons ell el 85% dels catalans no són independentistes. No estic d’acord en el percentatge. Clar que aquí hauria de contestar l’altre bloc que ha escrit sobre la xenofòbia. Personalment no em sento ni superior ni inferior a ningú. Em sento català, i precisament és el que no puc fer, sentir-me’n. Jo no vibro amb la “Roja” ni se’m posa la pell de gallina amb l’imne español!. I no tinc dret a vibrar amb la meva de selecció? I que se’m posi la pell de gallina escoltant “Els Segadors”?
Tinc clar que no tothom que viu a Catalunya és català. I no perquè sigui millor o pitjor sinó perquè vol ser-ne o no! Jo no vull obligar ningú a ser-ne només demano que jo ho pugui ser! I que se’m respecti. Que pugui anar al cinema en català, que pugui llegir el diari que pugui demanar un cafè amb gel i no em portin un cafè amb llet.. Que pugui anar de Salses a Guadamar i de Fraga a Maó parlant la meva llengua i no sentir-me estranger a casa meva. Que pugui decidir la destinació dels meus impostos i no em titllin d’insolidari els que estem ajudant des de fa 30 amb un dèficit fiscal sense precedents!
I demanes com podem aconseguir que la majoria voti independència? Molt fàcil Persi..... Primerament explicant a persones entranyables catalanes de tota la vida com la teva mare, com ens tracten, què paguem i què ens tornen, com ens insulten i sobretot que només ens hi volen a la seva manera. És a dir sotmesos, ajupits i a la manera de Castella. Menystenint i eliminant la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra forma de ser... (ni millor ni pitjor, la nostra)
Però per això jo sempre he dit que ens cal CiU i no ajuda gens la seva postura, la vostra postura, de "Tot i que...! Perquè sàpigues que molta gent de CiU, almenys els d’aquí a muntanya, estarien d’acord amb la independència. Només caldria que des de d’alt ho prediquessin i fessin pedagogia. La pedagogia no s’ha de fer a Madrid com l’heu volgut fer des de fa 30 anys. S’ha de fer a casa nostra.
Ah! I no oblidis Persi que hi ha una gran massa de gent de tots els països que voten la tendència del moment i si aquesta és la independència la votaran no en tinguis cap dubte.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
TomasM-Porta |
Les coses són com són
Thursday, October 21st 2010, 8:08 AM
i no com voldríem que fossin. La realitat és que, quan els nacionalistes catalans traiem millors resultats, tenim un 30% dels vots dels catalans i que si hem governat la Generalitat ha estat per l'altíssim grau d'abstenció.
La realitat que ens reflexen les enquestes és que la gran majoria dels catalans no només se senten catalans i espanyols sinó que quan va a votar la majoria de la població voten partits espanyolistes.
A veure, jo sóc indepepdentista de tota la vida, fins i tot amenaçat de mort i el que voldria saber és en quin sentit ha fet avançar l'independentisme català al benestar i a la sobirasnia de Catalunya.
Si no recordo malament, a les darreres eleccions al Parlament espanyol, el PSC - PSOE va treure 25 diputats, CiU 10 i ERC 3, si fa no fa com el PP. Aquesta és la realitat del país i voler desconeixer-la és fer-li un flac favor.
En fi, només cal veure els resultats dels referèndusm per a la independència per veure l'entussiasme amb que s'ho pren la gent. Un 5% de votants a Tarragona és fer el ridícul o no?
Per cert, si repasses els meus blocs veuràs que jo més d'una vegada he estat crític amb el meu partit, del qual, per cert, mai no he rebut ni cinc. Pots llegir, per exemple, l'article que vaig escriure sobre les burkes.
Jo, per damunt de tot, sóc jo. Ni català, ni convergent, ni el marit de la meva senyora, tot i ser conscient que ser jo no és res de l'altre món.
Per cert, no entenc com, sent tant fàcil convèncer a la població catalana de les grans avantatges de la independència ERC i la resta de partits independentistes treuen els minsos resultats que treuen, tot i estar en el govern. Explica-m'ho.
|
|
traginer |
Em
Thursday, October 21st 2010, 4:49 AM
sembla bastant clar que hi ha un grup ben gran de catalans que volen la independència.
Aquest sentiment ha evolucionat d'anys enrere cap aquí.
S'ha especulat d'una manera o altra de l'encaix amb Espanya ( Prat de la Riba, Espriu–la pell de brau–, Jordi Pujol etc.)
Superada aquesta fase, només queda la independència.
I el que tu, xai, vens a dir: explicar amb intel·ligència la situació en que estem i la necessitat imperiosa de estar desvinculats d'Espanya, a aquelles persones que ja n'estan mig convençudes, per començar.
Doncs no es tracta de quins partits son independentistes, si no de si ho és la gent.
No és preocupant si CIU és poc o molt independentista. M'interessa què en pensen de la independència els seus votants.
Ja sabem que si hi hagués prou catalans que volguéssim decididament la independència, ja seriem independents.
Ens calen més independentistes. L'única cosa que tenim a les nostres mans, és fer més independentistes. I és l'esforç que tenim de fer.
La feina immediata no és si governa CIU o ERC. La feina immediata és fer bona pedagogia de la necessitat de la independència.
I serà quan la societat de manera majoritària vulgui la independència, quan serà assolida.
Després ja ens haurem d'espavilar de com ens organitzem, si d'esquerres o de dretes. Si som més o menys corruptes. Amb les nostres grandeses i amb les nostres misèries.
Però primer hem de ser.
Abans de ser convergents o republicans, hem de poder deixar de ser catalanistes. I poder ser catalans.
Salut.
|
|
Rasko |
Si, tens raó xai
Wednesday, October 20th 2010, 1:02 PM
es porta molt temps amb la rèmora pedagògica d'explicar a Espanya que volem ser el que nosaltres volguem. És bastant surrealista que algú et digui que no pots ser el que vols, especialment quan aquest voler ser depèn dels sentiments de pertinença. Em temo però que els sentiments només els hem posat els catalans pacientment desitjant que amb el temps ens entendríem dins el projecte espanyol però el matrimoni és inviable quan una part maltracta a l'altra per acte o per omissió.
Quan a CIU... el que és jo en sóc totalment pessimista. Dubto que facin cap pas en direcció a la independència, de moment. Però potser si necessiten de forces per sumar (Solidaritat, ERC, etc) i arriben a acords en aquest sentit (almenys un dret a decidir! I no per la propera legislatura!! Per aquesta!!!) I quan el Mas parla que ara toca economia i educació se'm foten els pèls de punta. A veure, si precisament volem decidir el rumb de l'economia del nostre petit país i el nivell educatiu (pèssim actualment) com es pensa que a Madrid podrà fer força??? Fent petits pactes com el del Majèstic?? Més del mateix! Au va, ja us podeu confitar el cove al peix al forn i patates.
En Mas guanyarà (perquè ara toca, segons en Castells!) osti, el xiringuito el tenen ben muntat... ara tu ara jo.
Almenys tindrem un president que sap parlar la seva llengua i no ha de portar xuletes per fer un discurs.
|
|
cavallfort |
cabrero
Wednesday, October 20th 2010, 12:37 PM
la independència no és la solució al món. Com tampoc ho és tenir un fill o tenir una parella., però suposo q d justícia és, poguer perseguir els teus somnis, els teus anhels i lluitar per ells...dic jo.
Important tb;les injustícies, des q el món és món, sempre hi han set presents. I això ni les velles, ni les noves ni les futures fronteres/estats ho solventaràn. pq el món, la vida, és desigual per sí mateixa.
|
|
Cabrero |
Quan deixareu de parlar
Wednesday, October 20th 2010, 12:29 PM
de Castella, del Decret de Nova Planta, dels Borbons i de Madrid? Em sento malagueny, i català, i fins i tot manresà. I me la repampinflen els Estats aquests moderns, també els antics, sense classe social ni injustícies, només amb senyeres, amb la igualtat de la desigualtat. Per a la informació dels legos en la matèria, en parlareu alguna vegada de les mesures que es prendran en l'adveniment del somni independentista?
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
