| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
EL PATRIOTISME SERÀ CRÍTIC O NO SERÀ
 dijous 21/octubre/2010 - 07:44  613  9
Després de criticar en un article – i no és la primera vegada que ho faig – la gestió de Lluís Companys com a president de la Generalitat, una amiga em recrimina que els catalans tenim l’habit d’autofustigar-nos. No sé. Ni sé si la gent d’altres nacions es s’autocritiquen més o menys. Fet i fet, tant me fa.
Jo crec que el patriotisme ha de tenir una actitud semblant a la que els pares tenen amb els fills, es a dir, s’ha d’estimar el propi país, hom s’ha de comprometre per a que millori i al mateix temps cal tenir una actitud crítica. Perquè sense una actitud crítica envers el propi país – com envers els propis fills, com envers un mateix – és impossible millorar.
Aquell que pensa que el seu país ja és perfecte, que ha arribat a la màxima expresió de la democràcia, a la màxima expresió de la llibertat individual i soliraditat col.lectiva, a tenir una sensibilitat i una espiritualitat – i, per què no? Una sensualitat també, que al cab i a la fi som mamífers – totals, no farà res per a que el seu país avanci, perquè el seu país ja no podrà avançar perquè ja serà el non plus ultra i haurà fet parada i fonda al final de la història.
Jo no crec que aquest sigui el cas de Catalunya on manca llibertat individual i col.lectiva, la solidaritat brilla per la seva absència, hi ha gent que viu en la misèria i hi ha uns indexs de cretinisme social importants ( només cal veure els programes de televisió més vistos o a què dedica la majoria de la gent el seu oci ). O sigui que potser un suís o un linchestenià o un suec o un canadenc o un madrileny podran ser xovinistes però, francament, no veig cap motiu per a que ho siguem els catalans.
Naturalment, el patriotisme crític no té res a veure amb l’autoodi, és més, és a les antípodes de l’autoodi. L’autoodi parteix de la base de l’odi o menyspreu al que és propi. Considera que els catalans no s’han de governar perquè no en saben.
Consideren que continuar parlant el català no té sentit perquè és provincià i amb el castellà s’arriba a tot arreu. Consideren que el millor que li pot passar a la catalanitat és disoldre’s perquè no tenen cap fe, ni esperança en el propi país.
El patriotisme crític no és equidistant entre els xovinistes i els botiflers. És evident que està més a prop dels xovinistes perquè comparteix amb ell un amor profund per la pàtria. No només no la menysprea, ni la menysté sinó que creu que te un bon futur en perspectiva. Però així com el xovinista pensa que aquest futur li vindrà donat per se, el patriota crític creu que, que arribi, només ésuna possibilitat i que se l’haurà de guanyar.
El patriotisme crític exigeix ciutadans crítics i compromesos en la millora del seu país. No és una actitud en absolut passiva, ans al contrari: exigeix en nostre compromís – a nivell laboral i a nivell cívic – per una tranformació progresiva.
I, evidentment, a aquestes alçades de la història, el patriotisme crític no només no té enemics exteriors – adversaris interiors i exteriors, sí perquè sinó partiriem de la base que tothom respecta la llibertat dels altres i té un esperit obert i constructiu i és una obvietat que això no és cert – sinó que s’engloba en una sèrie de patriotismes concèntrics que s’acaben en l’univers.
El patriotisme crític vol començar resolent els problemes que té més a prop i més a l’abast per resoldre però això no vol dir que no estigui compromés en resoldre els problemes més llunyans. Perquè se sent germà de totes les persones. Perquè se sent germà de tots els éssers vius.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Pitia |
Potser, persi...
Thursday, October 21st 2010, 12:59 PM
sóc bastant més freda que tot això que expliques, però per mi el patriotisme és quelcom més interessat...No vull que els diners se'n vagin cap un altre lloc si és aquí on es generen i és aquí on es suen. Res més. Per tant, no crec que estimar una terra tingui res a veure, ni de lluny, en estimar un fill, però...vamos...ni de lluny, ehhhh. (des del meu punt de vista, és clar....)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
