| |
retall de Tramuntana VIII
 divendres 22/octubre/2010 - 04:14  1526  5
De la plaça de les cols fins a casa en Manel hi havia encara no cinc minuts a peu, que van transcórrer en un silenci tallant, de fet l’idea era anar a buscar el cotxe per acompanyar l’Aïna a casa seva, però pas rere pas els dos no volien que aquelles hores acabessin encara. Cap dels dos volia prendre la iniciativa per no sentir la negativa de l’altre mentre els dos esperaven que l’altre ho proposés per accedir plaentment.
_Aquesta vegada no serà com sempre_ Va pensar l’Aïna, aquesta vegada en tot cas m’hauré de penedir d’haver-ho dit.
_Manel...
_Si?
_Encara tens pastís de formatge?
_Si... que potser...? bé no, vull dir que si vols que...
_Saps que passa_Va seguir l’Aïna, soc massa llaminera i unes postres a mitges, m’han deixat ganes de alguna cosa dolça.
_Jo pensava que no havíem pres cafè_ Va dir en Manel
_No prec cafè als vespres
_A veure que et sembla... Ens partim el pastís de formatge, mentre preparo una infusió deliciosa_ En Manel esperava aquell si, dubitatiu de si era el que l’Aïna volia.
_L’Aïna amb un rampell de coqueteria va deixar un lapsus de temps suficient perquè en Manel es neguitegés.
_De que serà d’infusió?
_De que la vols?
_Alguna herba intensa i sua a l’hora, dolça però amb gust potent, i molt, molt fresca.
_Tinc glaçons i potser em caldrà buscar en el meu sac de druida però crec que la puc aconseguir
Eren davant la porta de casa el Manel .
Aquell lloc sempre li inspirava nostàlgia, però en aquells moments no podia sentir res més que desig.
Van entrar i es van dirigir a la cuina, en Manel va treure uns pots..
_Prepares tu la infusió ? Vaig un moment a dalt
_Si clar_ Va fer l’Aïna.
Que hi deu anar a fer a dalt? _va pensar_ Ara podria ser un psicòpata i jo estic aquí sola, ningú sap on soc, em podria assassinar, fer desaparèixer el meu cadàver..... Perquè pensava tot això? Massa series de ficció, o ja estava buscant excuses poc versemblants per marxar. Clar que havia estat ella que havia proposat sopar a Castelló.
L’aigua bullia, i l’Aïna hi va abocar un grapat d’herbes, camamilla, fonoll, i un bri de menta.
I mentre esperava que s’infusiones va sortir al pati, hi havia el ciso, que la va rebre aixecant-se i remenant la cua.
_Ja està la infusió?
_Si em sembla que si, però no has dit que tenies gel? A mi les infusions m’agraden glaçades.
En Manel va preparar unes gerres amb gel i hi va abocar la infusió.
_Anem?
_On?
_A dalt
_Si però a dalt on?
En manel es va treure un mocador de la butxaca i es va acostar a l’Aina, la va fer girar d’esquena_Ara ve quan m’escanya_ va pensar. Li va tapar els ulls i la va agafar de la mà.
Van pujar les escales estretes i costerudes que duien a la primera planta i una vegada allà l’Aïna amb els ulls tapats es va desorientar, va sentir com obria una porta i una altre. I es va quedar allà plantada _Tenir els ulls tapats em posa nerviosa_ No pateixis, ja et relaxaràs, Espera un moment que m’he deixat una cosa a baix_
I es va quedar allà parada, ell va baixar _ a buscar un ganivet o una destral?, aquella desconfiança patològica que tenia envers tothom ara mateix li estava jugant una mala passada. Quan estava a punt de treure’s la bena dels ulls, va sentir el trepig d’en Manel.
_Ja està. Tens les mans fredes...
_(I com volia que les tingues, més que excitada, havia aconseguit que estès morta de por)
Sense destapar-li els ulls, la va abraçar, i aquella abraçada, tendre, ferma i càlida, no podia ser d’un psicòpata.
L’Aïna va correspondre i va deixar anar un sospir, una exhalació de tensió.
La va agafar de la mà i li va fer donar uns passos, va notar un llit. Allà al costat, entre petons i carícies en Manel li va treure tota la roba, la va estirar al llit i de sobte va notar com quelcom fred, s’estenia per la seva pell.
T’agraden els massatges? Si va quasi murmurar. I les mans d’en Manel van recórrer el seu cos, mentre el seu desig anava creixent de forma descontrolada. La respiració s’entretallava.
_Puc treure’m la bena dels ulls?
_Com vulguis
|
| |
|
Contactes
Registra´t
