| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de esclar
|
|
| |
pes mort
 divendres 22/octubre/2010 - 09:45  1322  5
Estimar és, bàsicament, patir.
Patir, perquè en trencar-se el cristall que ens protegeix de l’exterior no totes les sensacions són de plaer.
Es pateix, quan s’estima, perquè cal obrir el cor i treure coses que en sortir, fan mal. Cal oblidar-se en certa mesura d’un mateix i ser conscient del món que es viu més enllà del propi nas. Cal fer-se’n càrrec.
Estimem, alhora que desenvolupem virtuts, com la paciència, la compassió, la veracitat. Estimem, i mai l’estimació no és corresposta. Mai. Estimem i ens estimen, i cada estimació es desenvolupa i creix amb vida pròpia, lliure, personal, intransferible.
Estimar és un verb en perill d’extinció, allò que se’n diria un verb ‘feble’ perquè vivim na era comercial. Estimo i espero rebre. M’estimen i pateixo si no tinc com pagar.
Només es pot estimar en primera persona. La resta no depen de de nosaltres i, per això, estimar és, básicament, patir.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
