| |
ERRORS CONVERGENTS
 dijous 28/octubre/2010 - 12:17  705  2
Fa uns dies vaig escriure unes quantes coses de les que n’estic apenedit. Vaig escriure que els d’ERC odien els convergents i que ERC és un partit d’avis i d’adolescents. Dia sà i dia també assenyalo amb la punta del dit a ERC per haver pactat amb Montilla i aixà un dia rere l’altre. Fet i fet, no he paït que ERC havent pogut fer una majoria catalanista a la Generalitat, podent radicalitzar el catalanisme de CiU, optés per pactar amb el PSC – PSOE aigualint el seu catalanisme. I, és clar, des del ressentiment poca cosa es pot fer.
Ara bé: una de les coses bones que té publicar és que, més enllà del que tu dius, la gent et contesta i et fa pensar. I per poc autocrÃtic que siguis t’adones que hi ha crÃtiques que no pots rebatre, que, malgrat que continuiis pensant que, en general, la gestió i l’estratègia de CiU és l’adeqüada a aquest moment històric, hi ha errors que cal reconèixer humilment i que no estaria de més que els dirigents del nostre partit demanèssin disculpes i fessin un acte de contricció. No cal esperar a que els altres facin el mateix. Jo crec que la humilitat sempre reforça a l’humil i que la vanitat sempre afebleix el vanitòs i, al cab i a la fi, ja ho deien els clà ssics allò de que errare humanum ést. I l’homo convergentis és humà , massa humà , sovint...
Se’ns acusa bà sicament de quatre coses: de ser espanyolistes, d’estar al servei dels poderosos, d’haver pactat amb el PP, de ser ambigus, d’haver maltractat ERC i, finalment, d’haver rebaixat l’estatut pactant amb Zapatero.
L’acusació de ser espanyolista és una imbecilitat tant gran que gairebé no mereix ser contestada. No conec cap partit espanyolista que tingui com a objectiu als seus estatuts l’autodeterminació de Catalunya. Però hi ha gent que no sap que possibilisme i espanyolisme no és el mateix, tot i que, per aquesta regla de tres, ERC també és un partit espanyolista.
L’acusació d’estar al servei dels poderosos té més sentit. Fet i fet jo no conec cap partit de govern que no estigui al servei dels poderosos. Ni CiU, ni el PSOE, ni el PP. Ni tant sols ERC i IC que han governat a Barcelona molts, molts anys i ara governen a Catalunya. Ni tant sols el PCUS governava pels pà ries de la terra.
Quan hi hagi algú del món mundial que mani pels captaires o els miserables ja m’ho faran saber ( potser l’excepció més gran que he conegut en vida ha estat Lula Da Silva, probablement el millor dirigent polÃtic del nostre temps ).
Jo no crec que pactar amb el PP sigui cap error. Els catalans hem d’aplicar la doctrina Heribert Barrera a Madrid, que comporta comportar-nos com és comporten els estats quan fan polÃtica internacional, això és negociant i pactant pels seus interesos. Vaja, jo no he vist mai que un canceller conservador anglés, un social-demòcrata alemany i un demòcrata cristia italià no poguèssin negociar.
No veig el perquè els catalanistes només hem de poguer negociar amb el PSOE. Si això fos aixÃ, pel PSOE seria una bicoca. I no.
Tots els partits d’amplies majories són ambigus perquè com més concretai i restringida sigui la seva ideologia menys seguidors tenen. Per això tots els polÃtics catalans intenten tenir un ampli ventall ideològic que va des dels comunistes – verds, als conservadors – nofranquistes passant pels democristians, liberals, liberalsocialistes, social-demòcrates i socialistes.
I el mateix passa en el pla nacional: els partits que tenen més representació parlamentà ria no són els que es declaren independentistes o espanyolistes sinó els que basculen entre l’espanyolisme i l’independentisme, és a dir, el PSC – PSOE i CiU. En definitiva, doncs, CiU i el PSC – PSOE són els dos partits més votats perquè són els partits més ambigus tant des del punt de vista social com nacional. No sembla, doncs, que aquesta ambiguetat els hi vagi malament.
Ara bé: sà que he de reconéixer que amb les relacions amb ERC CiU té una part important de culpa. És cert. És cert que ERC va oferir-se a CiU per entrar al govern de la Generalitat i CiU va preferir fer un doble pacte amb el PP a Madrid i a Catalunya.
Aquest pacte potser fou rentable per Catalunya pel que fa al traspà s de recursos i competències però el que no es pot esperar és que, després de ser rebutjada, ERC no li tingués ganes a CiU, sobretot tenint com a objectiu – totalment legÃtim – liderar el catalanalisme postpujolista. És a dir, és injust que els convergents ens sentim agreujats perquè ERC va preferir pactar amb el PSC – PSOE que amb nosaltres quan nosaltres, malgrat que fos per motius estratègics – pactar amb el PP volia dir rebre traspassos i diners de Madrid i pactar amb ERC no aportava res i ens atrinxerava -.
La segona cosa: el vÃdeo del Confidencial.cat. Senzillament és un gravÃssim error polÃtic. I sembla mentida que els tà ctics de CiU hi caiguèssin. El DVD tirava sal a les nafres obertes i, per tant, feia més difÃcil el pacte. Donava arguments a la gent d’ERC per a estar ressentida amb CiU. Vist el que havia passat a la primera legislatura – en que CiU havia guanyat les eleccions però no havia aconseguit governar – és d’un amateurisme polÃtic demencial.
No preparava el camà per tal que Artur Mas, si no treia una majoria suficient per governar, pogués obrir ponts de dià leg amb ERC, sinó que els enderrocava just abans de les eleccions, és a dir, en el moment més inoportú.
Val a dir, però, que ERC ens ha tornat aquesta pilota dues vegades. Els beneficiaris de tot plegat han estat els socialistes que, havent perdut les eleccions, no només han governat Catalunya sinó que han tret els seus millors resultats en unes eleccions generals.
Finalment, jo crec que el pacte que va dur Artur Mas amb Zapatero per tal de desencallar l’estatut a Madrid ha estat l’error més greu de la seva carrera polÃtica. És un error immens, sense pal.liatius, que no es pot agafar ni amb pinzes. És un error perquè torpedeja la sobirania del Parlament de Catalunya, és un error perquè confia en un senyor que li promet coses que no estan al seu abast – que l’estatut s’aprobarà sense problemes i que serà president de la Generalitat – i és un error perquè, a qui corresponia sortir d’aquell trencacolls no era a l’Artur Mas sinó al Pasqüal Maragall com a president de la Generalitat. O sigui: un error nacional, un error psicològic i un error estratègic.
Quan hom milita a un partit polÃtic, quan hom porta més de 25 anys militant-hi, quan aquest partit forma part de la seva vida, quan hom s’estima aquest partit, sovint és difÃcil ser autocrÃtic, com és difÃcil ser crÃtic amb tot el que s’estima. Però això és un error enorme, perquè només s’avança des de l’autocrÃtica i la superació.
I nosaltres amb ERC ens hem equivocat greument diverses vegades, sÃ.
|
| |
Rasko |
Si,
Thursday, October 28th 2010, 2:54 PM
i sobretot perquè fer la guerra a ERC és una guerra civil polÃtica que com a catalans dependents d'un estat espanyol que escanya catalans per igual, sense mirar quin carnet tenen és un suïcidi nacional que no ens podem permetre.
Potser el dia que assolim la independència les dretes, les esquerres, els liberals, els socialdemòcrates, etc etc podran tirar.se les plats pel cap com a qualsevol Parlament normal. Mentre el que es discuteix i dirimeix al nostre Parlament és tombat per un Tribunal espanyol per mi només hi ha d'haver dos bà ndols, els que volen la llibertat i sobirania mà xima de Catalunya i els que no la volen. Cal, més que mai, fer un Parlament amb unionistes per una banda (PP, Ciudadanos, PSC, etc etc) i els que volen marxar de l'invent ecspanyol (CIU?, erc, IC? SC, Rcat, Exfederalistes...). Ara per ara, el Parlament de Catalunya no té cap força fins que els que hi manen no vegin que ells han de fer un pas valent, oblidar personalismes, interessos partidistes, i mirar per l'interès nacional de Catalunya. I això potser passaria per un govern de concentració català . Tant de bo!!!
Però Persi em fa tanta por el possibilisme de CIU que en sóc molt escèptic que això esdevingui una realitat ara per ara. Una cosa si desitjo (bé, dues).
Que CIU no tregui ni de bon tros tants parlamentaris (mai no m'han agradat els governs amb majories tant à mplies i menys amb majories absolutes) i que els del PSC es fotin una bona llet i perdin molts i moltes cadires.
PD: I sobretot, que si tenim tripartit sigui CIU+ERC+SC+Rcat+IC(?)+tots aquells que vulguin un govern de concentració per ser més forts, ara més que mai. I lluitar per esdevenir un estat sobirà amb totes les forces.
Salut
||*||
|
 |
|
Contactes
Registra´t
