| |
enterrem el dia dels morts??
 dilluns 1/novembre/2010 - 07:31  1377  2
Amb XD no entenc quina gràcia té anar al cementiri, recordar els morts.
Quan tenia 10 anys hi vaig anar perquè els pares d'una amiga hi anàven i com que aquell dia jo estava amb ella...
Vaig plorar i aleshores es van adonar, coneixent la meva història, que no havia estat encertat portar-m'hi.
Hi he anat un parell de vegades més a la meva vida, volia saber exactament quin era el seu nínxol, encara no sé perquè. No el vaig trobar i el vigilant em va dir que li semblava que "havíen tret els ossos", que ja no hi era. Mai m'he molestat a saber més. Total, de que em servirà.
Ara, amb el creixement del meu poble apurant el terreny abans d'arribar el riu, van arreglar la zona "del cementiri vell", en diem. Un parc on els nens hi juguen, beuen aigua de la font, hi omplen els globus per llançar-los al primer que enganxen. La gent passeja els gossos i els avis fan de pares. Com passa el temps diuen les iaies. I tant temps, ja no hi queden ni els ossos.
La gent hi passa fent footing i fan els estiraments a la gespa i cap al tard, al vespre, s'hi comença a veure adults que fan trucades prohibides a vés a saber qui. Baixo les escombraries diuen i apa, cap al cementiri, el silenci els guardarà els secrets.
Total, que la vida que s'hi fa al voltant no l'entenc i em dóna mal rotllo, de fet no m'hi acosto a la zona, la miro de lluny, de reüll.
No entenc les visites d'avui als cementiris i prefereixo no entendre-les.
El que entenc és que sempre t'enyoraré, que portar-te flors no em tranquil.litzarà (i a tu menys) i que ni tansols vas tenir temps de dir-me si t'agradaven o no.
A la paret del meu escriptori hi tinc una fotografia en blanc i negre. A casa em dèien: està al cel, cuca. La fotografia és a la terrassa dels meus avis, jo ajupida per veure-hi a través dels barrots de la barana, no arribava més amunt. Doncs vaig a cridar al cel el seu nom a veure si em contesta. No recordo com em devia sentir després d'uns quants crits sense resposta. Jo seguia ajupida amb la cara entre dos barrots i agafada en aquests. I mica en mica veia que tot el que havíem compartit, que tampoc tant, se'ns havia acabat. Suposo que algun adult em cridava i em distreia d'alguna manera.
.
Passava més estona a casa els avis, en aquells moments, en teoria més capaços de fer de cangurs. En teoria.
Total, que avui, dia dels morts, em cago en tot el mal rotllo que m'ha entrat. i que no hagués estat així si aquest dia no existís. Per culpa de l'existència del dia dels morts, ara escric i reparteixo merda.
Encara avui t'estimo Berta. Sempre teva,
use
Sento el vocabulari, és una assignatura pendent.
|
Contactes
Registra´t
