| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
FITXEM – O ENS FITXA- EL CONILL BONIFACI.
 dissabte 13/novembre/2010 - 05:18  855  3
Passen alguns minuts de les dotze de la nit. Torno a casa amb la meva filla gran. L’he anat a recollir després d’una festa amb companyes de l’escola. El taxi ens deixa a la cantonada de casa. I vet aquà que, quan sortim, al costat del container de Manso amb Borrell trobem un conill.
Trobem un conill. Algú l’ha llençat amb gà bia i tot. La meva filla diu de dur-lo a casa. Jo penso que sÃ. Ja hi tenim tantes bèsties que no vindrà d’una. I aquest conill sembla que té mala peça al teler o sigui que millor que vingui amb nosaltres.
Quan arribem a casa la meva filla petita i la meva dona i la gata i els conills dÃndies i els peixos i la tortuga dormen. O sigui que ningú no se n’assabenta que a casa som un més. Com que quan jo era petit representava que els conills sempre menjaven pastanagues, agafo una pastanaga de la nevera i li dono. Se la menja amb una fam brutal. Després li dono una poma i continua menjant a tota velocitat. Ves a saber les hores que fa que no menja, pobre bèstia. I després en un plat li posem llet perquè se suposa que alimenta més que l’aigua i el conill se la beu superassedegat. Fins a quatre platets. Després li deixem un plat amb aigua.
Després d’haver menjat i begut el conill sembla més tranquil.
La meva filla petita diu que li hem de posar un nom i que, com que l’hem trobat nosaltres, ho haurÃem de fer nosaltres. Jo proposo el nom de bonifaci, convençut com estic que és un bon conill i que la bondat és la primera de les virtuts de tots els éssers. Penso que si els meus pares m’haguèssin posat Bonifaci estaria molt content. I si les meves filles no se’n diuen és perquè la meva dona va considerar que amb aquest nom serien la riota de les seves amigues. Però, a diferència de les persones, als conills qualsevol nom diu que els hi queda bé.
L’endemà quan la meva filla gran veu el Bonifaci al costat del radiador té un atac d’alegria tant gran com si aquesta nit fos de debò que haguèssin vingut el reis a casa – i fet i fet, malgrat que sigui l’octubre – aixà ha estat.
La meva dona – a qui també li agraden molt els animals amb el mèrit afegit que ella els cuida – troba bé que haguem incorporat el Bonifaci a la famÃlia. El treu de la gà bia, se’l posa al damunt del pit i li acarona el seu suavÃssim pèl blanc.
És veu que en Bonifaci és un conill nan i per això no creixerà gaire més ( ara té més o menys la mida d’un gat adult no gaire gran ). Tot i que a tots ens hagués agradat que tinguès unes orelles enormes, resulta que en Bonifaci les té curtes. Però és igual: per a nosaltres ja és el millor conill del món.
Al vespre del dia següent les meves filles deixen anar en Bonifaci de la gà bia i el conill fa la seva inspecció al pis. Quan es troba amb la gata ambdós s’oloren més aviat carinyosament. No és bufen, ni és fan por.
Finalment, en Bonifaci ve al sofà on jo estic escoltant Haydn mig endormiscat, fot un bot i es col.loca al damunt de la meva panxa, que és exactament el mateix que feien les meves filles quan eren petites. Jo li acarono el pel i li dic hola, noi... ( és el tercer mascle de casa ) i ell mou el nassarró i passeja amunt i avall meu com qui va per la rambla. Després em llepa els dits i tanca els ulls.
Estem molt bé.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
