| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de ignatxo
|
|
| |
BENVINGUT MR. BERLANGA (1921-2010)
 diumenge 14/novembre/2010 - 04:39  699  4
Ahir dissabte ens vam fer ressò de la noticia de la mort del cineasta valencià Luis Garcia Berlanga; un dels pocs directors que va resistir a cops durs la cinematografia española tacada de patriotisme durant el franquisme i que, potser sense ell, molts realitzadors no haurien impulsat el “nuevo cine español” que gràcies a noms que van desde Carlos Saura, Juan Antonio Bardem, José Luis Borau o Pedro Almodóvar i Fernando Trueba ens han deleitat amb les seves obres que van relegar el “cine de barrio” de Pedro Lazaga o José Luis Saenz de Heredia a un segon pla, després de quaranta anys d’una dictadura que dolcificava el cinema patri amb sainets, comedietes de tarda i alguna sarsuela fotografiada amb pèssims colors “kitsch”, tòpics masclistes, donant una imatge aparentment d’una Espanya amable, simpática, riallera i acolorida de flamenc, tunes universitàries i moguda a ritme “ye-yé”.
El cinema espanyol amb Franco no retrataba la crua realitat de la post-guerra, ni dels obstacles impulsats pel “desarrollismo” (de la transhumancia del Sur fins a la posterior inmigració cap al Nord). Berlanga feia tot el contrari; amb la comèdia denunciaba la pobresa i, ja de retruc, desafiaba als afanys de prepotencia de l’administració franquista. I un clar exemple el té amb “¡Bienvenido Mr. Marshall” (1953) on aprofitant que a la premsa i a la ràdio feien ressò sobre l’arribada del Pla Marshall (una visita d’Eisenhower a Franco que va ser desiciva per una empemteta de progres) , el cineasta ens exposa una visió bastant àcida com folclórica en la vida dels habitants de Villar del Río, un poble de la provincia de Soria, que son avisats de l’arribada dels americans a la zona. Fet que suposarà un alè reconfortant en la millora de les seves dures vides de camperols. Evidentment la visita no arribarà mai, malgrat que la festa de benvinguda ha estat més que preparada deixant-los amb la mel als llavis. Curiosament Espanya mai va entrar a formar part d’aquest Pla Marshall i precisament és on Berlanga insistí en matitzar el to irònic del seu film més conegut.
El 1961 dirigeix “Placido” que va acabar sent nominada a l’Oscar a la millor pel.lícula de parla no anglesa. Una pel.lícula també bastant transgresora però en aspectes més socials. El rodatge es va dur a terme a Manresa i en principi Berlanga es va topar amb els censors per les discrepàncies suscitades en el seu títol primerenc “Siente a un Pobre en su Mesa”. L’argument ens porta a dates nadalenques on es convida a les classes burgueses a ser solidaris i fer seure a un desemparat a cada taula la nit de Nadal. “Plácido” s’avança a la collita de critiques que relacionen Nadal amb consumisme i, amb part, es deu gràcies en la col.laboració com a guionista de Rafael Azcona, enemic número u de la Censura.
Amb la fi del franquisme i havent rodat a França “Tamaño Natural” (Grandeur Nature, 1974), una brutal on Michel Picolli s’enamorava d’una nina de poliutirè fins a extrems malaltissos, Berlanga posa el dit a la llaga a la clase burguesa del post-franquisme amb “La Escopeta Nacional” (1978) on no es deixava d’estereotipar el perfil del català que finança una batuda de caça a tota la nova clase dirigent de la democràcia a la finca dels retrògrads Leguineche. Amb aquesta pel.lícula iniciaría una saga amb “Patromonio Nacional” (1981) i “Nacional III” (1983) més inferiors en sarcasme. Els vuitanta i noranta el seu humor perd la gràcia encisadora dels vells temps. El 1999 realitzà seu últim treball en el camp del llargmetratge amb “París-Tombuctú” i col.laborà el 2002 amb el curtmetratge “El Sueño de la Maestra”. D’aleshores ençà havia rebut mencions especials per la seva trajectòra així com també presidí Festivals com el del Cinema Eròtic de Barcelona. A Manresa fou homenatjat com a mostra de gratitud per haver rodat bona part dels exteriors de "Plácido".
Luis García Berlanga era pare del també desaparegut compositor Carlos Berlanga, figura rellevant en els temps de la “movida” madrilenya i que amb Olvido Gara van fundar “Alaska y los Pegamoides” i, posteriorment “Alaska y Dinarama”.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
