|
PER QUÈ HI HA DESAFECCIÓ POLÍTICA?
dimecres 17/novembre/2010 - 06:32 509 2
Hi ha molts motius que sumen per a que hi hagi desafecció política.
En primer lloc jo no crec que els protagonistes de la política tinguin gaire interés en que no ni hagi. A ells ja els hi va bé que la ciutadania vegi la direcció política com quelcom llunyà al que no es pot arribar. És evident que així s’eviten, primer, discussions internes i, segon, competència. És a dir, els líders polítics i els seus equips fan un discurs contra la desafecció política però no faran res per a lluitar contra la desafecció política. Seria com llençar-se pedres a la teulada.
En segon lloc hom té la sensació de ser un granet intrascendent que no pot incidir en res del que passi. Per una banda, hi ha les èlits político-socials que marquen el camí a seguir i, per una altra, hi ha la massa que vota, com si dugués unes perpètues orelleres, allò que li proposa – en diferents partits, per tal que hi hagi la sensació de poder triar – l’èlit político – social.
En tercer lloc perquè, analitzada seriosament, la política és quelcom avorrit. Si els polítics no l’haguèssin convertit en una mena de teatre sovint esperpèntic, pràcticament ningú no hi pararia atenció. Però la política de debò vol dir fer anàlisis econòmics, vol dir fer presupostos i liquidacions, vol dir fer lleis i reglaments i això, en general, avorreix a la ciutadania.
En quart lloc perquè la política – espectacle, que fa que la democràcia no tingui uns índexs de participació encara més baixos que els que té – sol consistir en unes crítiques pel broc gros als adversaris polítics que, com que tots en reben, acaben donant al ciutadà l’impresió que tots els polítics i tots els partits són igual de dolents i, per tant, que si se’ls hi fa costat hom es converteix en còmplice de la seva mediocritat.
En cinquè lloc perquè els mitjans de comunicació – amb una irresponsabilitat social gravíssima – accentuen tots els aspectes negatius de la política i amaguen els aspectes positius, que no només els té, sinó que són superiors als negatius. Un dels símptomés més evidents de la decadència espiritual d’Occident és que ens fascinen els detritus i ens avorreix l’art.
En sisè lloc perquè, malgrat tots els malgrats, encara vivim prou bé. Encara no patim prou urgències socials per tal que la gent faci de la política una prioritat vital com ha passat en altres moments de la nostra història. Aquesta confortabilitat social fa que no ens impliquem en uns procesos que, més o menys, considerem que ens afavoreixen. Si ens trobéssim en situacions de gran precarietat social estic segur que la gent no només votaria més sinó que sortiria repetidament al carrer per tal de reclamar el que considerés que haurien de ser els seus drets. Val a dir, en aquest sentit, que els catalans, si ens comparem per exemple amb els francesos, tenim la percepció d’estar especialment ben tractats.
|
|
 Rasko |
molt cert persi
Wednesday, November 17th 2010, 5:57 PM
Les revolucions semblen d'èpoques pretèrites amb blanc i negre,... ens tenen ben adormits, però sóc del parer que darrerament hi ha hagut un nou impuls ciutadà per interessar-se per la política, que no pels polítics.
Fa 4 anys per la manifestació de la Plataforma pel dret a decidir en defensa del text íntegre de l'estatut sortit del Parlament de Catalunya... tots coneixem la història com va anar, retallada, Mas-ZP pactant una nova retallada d'amagat de tot el poble, recurs TC, etc... I recentment, manifestacions a Brusel·les i Ginebra per fer present el sentiment independentista en les institucions europees i internacionals o les encara vigents consultes ciutadanes per la independència de Catalunya que iniciaren el camí a Arenys de Munt.
Per tant, quan demanes al títol "hi ha desafecció política?" jo el canviaria per "hi ha desafecció al sistema polític partitocràtic?" segurament que si.
El 28 N entraran noves formacions polítiques (SI i espero també Rcat..) i la pluralitat d'opinions del nou Parlament potser farà possible un nou interès a la política de Parlament.
Per últim, no oblidem que hi ha una gran quantitat de gent que el dia de les eleccions mai voten, per raons diverses, però no totes són per causes polítiques (moviments socials o similars) sinó que molta d'aquesta gent no vota perquè no es preocupa gens de política o de qüestions socials.
|
 |
|