| |
MONTILLA ALS SPEAKERS CORNER
 dimecres 17/novembre/2010 - 06:14  596  2
Montilla, candidat del PSC – PSOE, a la presidència de la Generalitat ha fet una innovació important aquesta campanya electoral. Com que els socialistes no tenen prous mitjans de comunicació per tal de fer arribar el seu missatge, han inventat el speakers corner ambulant en el que el candidat es posa al damunt d’una mena de capses de cerveses i fa el seu meeting. Queda molt proletari, progre i demodé.
Jo pensava que en José Montilla aniria a fer aquestes xerrades als llocs on no el voten per tal de capgirar les previsions electorals. Però no. Resulta que es passeja pel Baix Llobregat i, a més, amb una colla d’assalariats que li riuen totes les grà cies. No s’entendria perquè el president perd el temps en convèncer els seus – encara se suposa que és president i que, per tant, té molta feina: la seva propaganda hauria de ser governar bé- sinó fos, és clar, que el filma la televisió. I, sÃ, fa patxoca veure don José en mà nigues de camisa fent una arenga en català als seus correligionaris castellanoentenents el temps suficient per a que els filmi la tele.
Ignoro si amb aquesta tècnica revolucionà ria en José Montilla aconseguirà molts vots, però no m’ho sembla. Primer, ja dic, perquè parla als militants més actius del seu partit i, per tant, això no sembla que sumi; segon, perquè, a banda de la seva gent, no s’hi veu passar gaire més gent pel carrer i; tercer, perquè a l’hora de fer la retransmisió de les campanyes preelectorals dels partits polÃtics tots tenen si fa no fa el mateix temps.
Més enllà de tot l’anterior, penso que potser no estaria mal pensat utilitzar la tècnica Montilla per a després de les eleccions. Però, és clar, s’haria de canviar alguna cosa. La principal és que no fos qui mana i té tots els mitjans i més al seu abast en tingui un més, sinó que fos la gent la que pogués fer arribar llurs opinions a qui mana o a l’altra gent. Perquè el Speakers Corner té aquesta petita diferència amb el Montilla’s Corner.
Ara se suposa que he de criticar alguna cosa de l’Artur Mas per tal que l’article em surti una mica equilibrat i no se’m vegi tant el llautó ( però si jo vull que se’m vegi, coi! ). No sé.
Si jo fos el seu cap de campanya li diria que el que ha de fer és el mÃnim indispensable, que, quan sembla que les coses li van molt bé, no cal que aspiri a que li vagin millor sinó que el més prudent és evitar l’error; que amb això ja té prou feina perquè cada dia tots, tots els partits només es posen amb ell, com si fos ell qui hagués estat governant aquesta darrera legislatura, que no s’enfadi cada vegada que tingui la sensació que li volen fer la traveta perquè en realitat no li volen fer: la Generalitat està tant feta un fà stic que l’únic membre del tripartit que vol continuar governant són els d’Iniciativa, que viuen en una dimensió diferent a la nostra ( la d’AlÃcia al paÃs de les maravelles, exactament ).
No sé, jo penso que hauria d’intentar fer veure que fa alguna cosa malament. Perquè a aquest paÃs qui tendeix a fer les coses bé, qui se’n surt, no només no té cap mèrit sinó que és un prepotent. I llavors no et voten. Som un poble de perdedors i preferiem els perdedors. És natural.
|
Contactes
Registra´t
