Benvingut/da al meu bloc!

sarralenc ha escrit 167 articles i te 1041 comentaris. L'últim article ha estat fet el 03/09/11

perfil de'n(na) sarralenc | àlbum de fotos de'n(na) sarralenc

saps?

Tuesday, December 7th 2010, 2:43 PM

cada vegada m'agrada més aprofitar el que trobo pel camí.

olorar, escoltar, mirar...

Fer coses poc pràctiques que m'aporten gotetes de plaer.


Deu ser coses de l'edat?

Una abraçada

Gràcies Rasko

Monday, December 6th 2010, 2:38 PM

Hi ha UNA cosa que sí que em fa perdre la noció de TOT el demés,
i no em sap greu:

LA LLIBERTAT DE CATALUNYA,
de la seua GENT, de la seua CULTURA i de
la seua LLENGUA.

¡VISCA CATALUNYA LLIURE!

Fantàstic Sarralenc!

Monday, December 6th 2010, 2:22 PM

M'ha encantat l'experiment. Estic d'acord amb tot el que dius i el que diuen els companys. No ens adonem a voltes del que tenim davant dels nassos per les aparences, la situació o pel temps que el fem corre a velocitats "supersòniques"...

Gràcies pels comentaris.

Monday, December 6th 2010, 1:24 PM

Sí pexilo, crec que hauriem d'aprofitar el temps, i l'aprofitaríem MÉS si ens mantinguesim més CONSCIENTS, no només del que volem en el moment,o com senyala molt acertadament stargrida, si ens adonesim "que només valorem allò que està socialment reconegut" en lloc "de valorar allò que és bo del què no ho és, sinó de valorar allò que ens diuen que hem de valorar..." i això no contradiu a
jazzman quan diu "...que en aquell moment portem entre les mans altres cabòries."
i també és cert "que el tipus d'espai influeix molt més que l'actitud personal davant la vida."
però em sembla que "es una llàstima...que estas tant distret amb tu mateix que la belleça s´escapa davant els teus ulls" zinc dixit (sense referir-se a jazzman en concret sino a tots nosaltres en general).
vegana, gràcies. Tu sempre ens fas veure aspectes de la vida que a la majoría s'ens passan desapercebuts.
Una abraçada a cada u/una de vosaltres

Molt bo

Monday, December 6th 2010, 12:14 PM

Un bon exemple per fer-nos adonar que només valorem allò que està socialment reconegut. Jo penso que no només són les presses el què fa que no ens aturem. En aquest cas va ser l'anonimat del protagonista. Si les persones que passaven haguéssin sabut prèviament aquesta informació s'haguéssin aturat. No és el fet de valorar allò que és bo del què no ho és, sinó de valorar allò que ens diuen que hem de valorar...i és això el que desespera.

Ens estem convertint en xais seguint un camí marcat pel factor mediàtic. "Allò que ens diuen que és bo ens agrada i pagaríem el què fos per veure-ho"....no estem perdent criteri???

Gràcies Serralenc un bon escrit, fa pensar.

normal

Monday, December 6th 2010, 11:05 AM

En la meva opinió, aquests experiment no explica que anem més de pressa en aquesta vida del convenient... Simplement que en aquell moment tenim al cap altres coses i el fet que hi hagi un violinista al metro, toqui com toqui, no hi pararem mai l'atenció que quan anem a un recital (estic segur que tard o d'hora ho acabem fent tots), ja que en aquell moment portem entre les mans altres cabòries. A més, el metro l'han creat per què la gent es desplaci d'un lloc a l'altre.. no per altres coses, per tant raó de més perquè la gent, quan hi arribi, només presti atenció als horaris, al lloc on han d'anar o l'objectiu (feina, reunions, un familiar malalt...).

Jo estic convençut que el tipus d'espai influeix molt més que l'actitud personal davant la vida.
A la vida hi ha oportunitats per fer de tot, oportunitats per anar més "estressat",per descansar (aquests no han de faltar mai),per anar de concerts,per fer reunions familiars, per jugar (tampoc ha de faltar), per tenir relacions íntimes... i crec que cap d'aquestes oportunitats les hem de perdre; al capdavall som tots lliures i responsables de dedicar un petit apartat de cada una d'aquestes coses en el nostre temps.

Mentre hi hagi això, no em preocuparà que no prestem atenció a un gran violinista al metro.

a mi també m´ho varen passar

Monday, December 6th 2010, 7:16 AM

i realment fà recapacitar i es una llàstima,perque arribes a la conclusió de que estas tant distret amb tu mateix que la belleça s´escapa davant els teus ulls pero si som realistes em d´admetre que demà ja no ens recorderem fins que algú,ens ho torni a recordar,penós.Jo sempre he dit que he aprés molt dels meus fills,sense voler m´han recordat moltes coses,amb les seves observacions i confesso que una mica m´he sentit petita davant d´ells,la canalla tenen aquest estat pur que per mi es envejable.
D´altre banda benvolgut Sarralenc m´has fet treure de la meva memoria una anécdota,també sobre la ment humana,crec que va ser l´admirat Plà que va fer una juguesca amb els seus amics,ell defensave que si es poses una paradeta venen duros a quatre peles no s´en vendria ni un.........ho va fer i va guanyar la juguesca,curiós eh?,conclusió,podriem viure millor pero no podem.
Una abraçada
Dolors.

:)

Monday, December 6th 2010, 4:02 AM

Això és pq la gent que es va poder gastar $100 el dia abans no van amb metro pq té un altre "tren de vida" ;) sinó, segur que el seu exquisit gust per la despesa els hagués tocat el seu exquisit gust per la bellesa ;)

Una abraçada, Sarralenc, per mi també és un bonic retrat de com funcionem a nivell individual i social, i de totes les màscares que duem.

Genial

Monday, December 6th 2010, 3:38 AM

Genial , Serralenc!!
Tenim el tic tac dels nostres rellotges omplint-nos la oïda i no podem apreciar el so que ens envolta. Qué deu ser el que ens entela la vista?
Un experiment que ens hauria de fer pensar (altre cop) que hauriem d'aprofitar el temps, si senyor!!!

Abril

Març