|
|
|
|
 |
 |
|
|
|
Article del bloc de ignatxo
|
 |
|
2011
dijous 30/desembre/2010 - 06:30 1657 2
Sempre, a les acaballes de l’any ens fixem una llista de propòstis a l’inici del seguent. És un moment on s’exhalen projectes d’optimisme (faré això, faré allò), sacrificis (deixaré de fumar i em dedicaré a la salut...) i fins i tot es tracen decisions pels que val la pena abocar-s’hi (em buscaré un bon mosso o una bona mossa que valgui d’una punyetera vegada la pena) o el gran viatge de la teva vida allà on no havies estat mai (és a dir començar a comptar els diners estalviats des del darrer estiu aviam si arribes com a mínim a la meitat del pressupost per fer aquell gran viatge a les Antípodes).
Però al final tot queda en un no res. Al tercer dia fumes com un carreter. T’oblides d’anar a correr. Una mitja taronja? Si els desànims et vencen, la mitja taronja te la prens en vodka mentre ets a la barra del bar ratllant-te en la més oblícua de les solituds, mentre al teu voltant colles i colles d’amics, i algunes parelletes abraçades exageradament al teu costat, s’apinyen mentre estàs reclòs en la teva bombolla mental... I deixes de pensar en aquell gran viatge que no passarà més enllà de la sortida de l’autopista cap a la platja que et rau a una hora i mitja de casa teva...
No trobes la diferència entre un any i l’altre. Ah sí,... Un raïm, dos raïms, tres raims... Fins a dotze granets de raïm que sense treva al sospir engoleixes i saltes d’un any a l’altre amb alegria, patacada al fred, i ball amb molta fressa i xirinoia possibles. Un reducte a l’oblit de problemes que has deixat enrera per passar a altres o seguir mantenint als que ja tenies.
Personalment, no m’ho vaig passar gaire bé els dos darrers caps d’any, curiosament tractant-se dels que vaig sortir més. No vull parlar d’aquest perquè sé que m’ho faràn oblidar i no vull fer comparacions... Simplement m’ho vull passar bé, i m’importa un bledo si demà es vigilia de d’any nou, o si és Sant Joan... La data per mi no té nom o cognoms... Només ho tenen els quatre personatges que t’han fet aixafar la guitarra en questió de minuts o de dies, en un passat més que olvidable...
I per acabar desitjar-vos a tots un bon any nou. Als xateros que feu la quedada, una forta abraçada (estaré a la vora, però no crec que ens podem veure) i esperem que s’obri un nou capítol en les vides de cadascú... Aquest any ha de ser nostre i ens el menjarem amb patates si cal! I no hem d’esperar a les 0:00 hores del dia 1 de Gener... Per mi com si arriba a la Primavera o la primera caiguda de fulles a la Tardor...
Bon Any Nou!!!
|
 |
 |
 |
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
 |
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
 |
 |
|
 tinta |
entesos!
Friday, December 31st 2010, 5:08 AM
m'hi apunto, serà un bon any, viscut un dia rere l'altre, una hora rera l'altra. Més val no desperdiciar ni un sol moment: proposo viure els problemes però només el temps just i necessari; proposo viure les tristeses tan a fons com les alegries, sense por; proposo, sobretot, mantenir dins el cap mots com esperança, confiança, companyia, fortalesa. I, naturalment, afecte, amor.
Molt bon any a cadascú de vosaltres!!!
|
 |
|
 |
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
 |
 |
 |
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|