No busco parella. De fet no sé exactament què faig aquí. Però necessito parlar amb algú i de moment haurà de ser amb mi mateixa. Casa meva és plena de gent extranya. Me'ls miro i voldria fugir-ne. Sento que cada cop en sóc més lluny, però alguna cosa em lliga aquí. Potser l'absurda esperança de que tot torni a ser com abans. És una llàstima.
Ei, Alba!
A voltes les coses no surten com un voldria, però pensa que la majoria de vegades podem decidir de canviar de direcció, fet que en ocasions ens pot resultar molt difícil per totes les repercusions que pot arribar a tenir al nostre voltant. No et rendeixis!! Analitza la situació i mira les opcions que tens (sempre n'hi ha encara que no ho sembli), i no tinguis por!!! Bé, consti que responc un xic a les palpentes pel que comentes.
Una abraçada!
per que crec que demanes socors(si m´equivoco millor per tu).Tinc un defecte a tot aixó,no responc el que vols llegir,talment només escric el que penso.
Aqui hi ha moltissima gent que no busca parella, pero que necessita compartir experiencies o tans sols xerrar una estona amb algú.
Jo en soc una, no m'interesa trobar aprella, pero aqui hi he trobat amics, i si tens algú que t'escolta i pots compartir amb nosaltres molts dels teus pensaments i sentiments, ja es una altre cosa. No et sents tant sola.
Benvinguda, ja ens anirem coneixent.
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't