| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de ignatxo
|
|
| |
CAMÍ A LA LLIBERTAT
 diumenge 9/gener/2011 - 03:40  1642  3
(***) Peter Weir és un realitzador australià que no necessitaria presentació sinó fós perquè coneixem la majoria dels seus films però no la seva rúbrica com a autor. És una llàstima que el tinguem en la més recóndita de les ignoràncies, potser per la seva formació i procedència australianes, fet que no passa amb altres realitzadors de la seva generació, en part nord-americans, com son Francis Ford Coppola (El Padrí) o Steven Spielberg (Encontres a la Tercera Fase). Weir és potser una de les personalitats del seu país que més bé ha sabut exposar la realitat i la Història de l’Australia a la resta del món i bona prova en va donar amb algunes obres com son “La Última Onada” (The Last Wave, 1977) o “Gallipoli” (1981). Va viure una segona i brillant etapa al Hollywood que el va acollir amb els braços oberts amb llargmetratges tan comentats i recrodats com són “Únic Testimoni” (Witness, 1985), “El Club dels Poetes Morts” (Dead Poets Society, 1989) o “El Show de Truman” (The Truman Show, 1998) que, en certa manera, desencasillava a actors de l’alçada de Harrison Ford, Robin Williams o Jim Carrey de rols emparentats en el gènere de l’aventura o la comèdia desmadrada, otorgant-los una faceta que convidava a reflexions més encarades al drama o a les realitats socials.
El tema que ha fascinat més Weir, no oblidem que va néixer en continent d’aborígens, és el xoc de civilitzacions i la desubicació del si de la condició humana en ambients desconeguts o hostils (com li passa al policía metropolità d’”Únic Testimoni” refugiant-se del perill en una Comunitat Amish o aquell món limitat que s’adona en el què viu el protagonista de “El Show de Truman” filmat les vint-i-quatre hores del dia per a la TV que l’ha apadrinat com a Deú en un fals escenari a fi de satisfer una masiva audiencia encuriosida).
A “Camí a la Llibertat” els seus protagonistes viuen d’una fugida a les més baixes temperatures dels boscos de Sibèria on han pogut fugir d’un Gulag en l’època més sanguinaria de Stalin. Al travessar la frontera amb Mongolia deixaràn el fred per caure en les turmentoses i infernals sorres del desert de Gobi, cremats pel Sol i mancats d’aigua i menjar. L’afany de viure portarà a alguns arribar al Tibet i creuar l’Himalàia fins reposar a la India. Però el que ha pretès Weir en la seva pel.lícula de dues hores i deu minuts de durada es intentar donar-nos una lliçó de supervivència en els moments més complicats. I s’ha d’anar caminant fins trobar el destí assignat perquè tot torni a ser com abans; un món millor i tolerant. En aquest cas els supervivents que van fer aquesta gran caminada de gairebé 6000 quilòmetres escapen a un Règim com el Comunista que va raure en l’ombra de mitja Europa durant més de quatre dècades. Avui dia qualsevol esportista d’èlit i amb calés la desafiaría amb un somriure i sponsors als llavis i no amb la sang i llàgrimes com els que ho van viure i patir.
La pel.lícula, que compensa drama i aventura alhora, té l’al.licient que ha estat produïda per National Geographic, amb una excel.lent fotografia a càrrec del també austràlia Russell Boyd. “Camí a la Llibertat” es basa en l’experiència, segons per alguns experts dubtosa, viscuda per un expres polític polonès anomenat Slavomir Rawicz i que va arribar a escriure un llibre sobre la seva gesta.
Títol Original: The Way Back
Direcció: Peter Weir
Intèrprets: Jim Sturgess, Ed Harris, Colin Farrell, Saoirse Ronan i Dragos Bucur
Nacionalitat: Estats Units-Regne Unit
Durada: 130 minuts (Color)
Gènere: Drama / Aventures
Any: 2010
Data d’Estrena: 05/01/2011
Enllaç: www.youtube.com
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
URI234 |
Jo ho vaig veure així...
Friday, January 14th 2011, 10:55 AM
Pel que sé de Peter Weir, crec que es podría definiria com a un director que aposta per a unes pel·lícules amb un gran contingut humà. Pel·lícules com "Gallipoli", "El club dels poetes morts", "El show de Truman" (aquesta última Jim Carrey va mostrar al món que podia arribar a ser molt més que una cara divertida amb una gran interpretació), "Únic Testimoni"; han donat fe de la seva capacitat per reflectir amb gran detall la naturalesa humana a la gran pantalla.
Potser la que em va sobtar més va ser "Master And Commander". A diferència de la resta de creacions, semblava una producció força ambiciosa en quan als recursos per desenvolupar gran quantitat d'escenes d'acció, tot i que l'esència humana i el toc de Peter Weir eren presents.
Pel que respecte a "Camino a la Libertad" crec que Peter Weir no va decebre als seus seguidors oferint un cop més un film on demostrava l'esperit de superació humà vers una llista innacavable d'obstacles i circumstàncies extremes.
Em va agradar força la caracterització dels diversos personatges amb les seves respectives cultures, ideologies i creences religioses i com cada un d'ells actúa d'una manera o altre les penuries que passen. Remarco també l'aspecte tècnic, doncs desconeixía que National Geographic l'havia produït, però tan mateix no és d'extranyar, doncs és cert que la pel·lícula mostra una gran fotografia i un toc especial amb els diferents escenaris que s'hi veuen.
El que no em va acabar de comvencer (remarco que és una visió molt personal) potser va ser el fet de que abussesin un pel de les escenes sense diàleg que van en augment a mesura que avança la pel·licula i en les que l'espectador potser pot acabar aborrint. Tan mateix també serviría per a situar a l'espectador en un ambient pessat i que sembli que no tingui final. La mateixa situació en la que es troben els protagonistes.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
