| |
“WALL•E” DE ANDREW STANTON
 dimecres 19/gener/2011 - 03:22  522  0
Que com més va, més empastifat tenim el món, em sembla que és una evidència. Jo, que no tinc cap coneixement científic plausible, no en tinc ni idea de cap a on van les coses, però he arribat a la conclusió que, des d’un punt de vista biològic, només poden anar malament. O bé el planeta se’ns carrega a nosaltres o bé nosaltres ens carreguem el planeta.
Sembla que la hipòtesi “o nosaltres ens carreguem el planeta” ha d’anar seguida de, “i, per tant, també ens ajusticiem.” Doncs bé, el punt de partida de Wall-e és que, després que els humans s’han carregat el planeta terra, han aconseguit habitar una immensa nau espacial en la que viuen a cos de reis – tots són grassos com verros a punt de ser escorxats -, però viuen amb l’il.lusió de tornar a la terra promesa, és a dir en aquest cas al planeta terra, quan a aquesta hi sigui possible la vida. La parábola d’Israel surt una i altra vegada en les nostres arts perquè és un símbol. I els símbols al final esdevenen inevitables.
Durant força estona no entenc exactament de què va la pel.lícula. Surt una mena d’ET que ja és veu que és una màquina, que va amunt i avall per la ciutat fent grans pilons d’escombraries. Representa que el nostre planeta fa 700 anys que no està hábitat, però l’escombriaire continua tenint feina. Durant molts minuts tinc la sensació que la pel.lícula no té cap missatge especial, sinó que simplement és una adaptació postmoderna de l’aprenent de bruixot, és a dir, dibuixos animats i música.
Però, finalment, després d’un preludi massa llarg pel meu gust, l’èpica i la lírica s’obren pas en la narració. La lírica és la historia d’amor entre el Wall-e i l’EVA, que és un robot ultramodern que ha estat enviat pels humans per tal de comprobar si a la terra ha renascut la vida. L’EVA és més forta i avançada que Wall-e però sent per aquest una profunda tendresa. En Wall-e, com ens passa als mascles amb les femelles, senzillament perd l’oremus: després d’haver vist l’EVA ja no creu que la seva «vida » sigui possible sense ella. Junts viuran diferents peripècies, ja que es posaran de la banda dels humans per tal de tornar a la terra.
L’èpica ve de la lluita d’Auto, l’alter ego del Hal9000 de “Una odisea a l’espai” de Kubrik –una pel.lícula que tothom diu que és de les millors que mai no ha vist, però que em fa l’efecte que no entén ningú, començant per mi-, i el capità de l’Axioma, McCrea, que deixant enrera la seva vida hedonista, nihilista i avorrida, de sobte li troba un sentit en l’oportunitat de tornar a la Terra. Després d’una lluita més o menys espectacular entre ells dos, McCrea, Wall-e i EVA vencen, els humans poden tornar a la terra i aprenen a sembrar llavors.
Deixant de banda la historia narrada i el problema plantejat per la pel.lícula, em crida l’atenció, simpàticament, el personatge de Wall-e que aconsegueix no ser una simple màquina sinó un individu. Un individu que, malgrat la seva perllongada soledat, és capaç d’enamorar-se i lluitar. I, sobre tot, un individu que és capaç de destriar les coses que llença. Al lloc on viu té un petit museu de coses que ha anat trobant i que no ha volgut llençar perquè les ha trobat curioses o boniques: joies, un cub de Rubik, uns sostenidors, etc…També li agrada veure musicals o escoltar música i ballar.
En fi, que si jo fos un robot, voldria ser com ell.
|
Contactes
Registra´t
