| |
COSES MEVES 5300
 dimecres 2/febrer/2011 - 03:19  2030  2
No sé perquè sempre penso en el meu sentiment, i no em pregunto mai el que sent l'altre. Com si tot fos de direcció única, jo escric per tant jo i només jo ho sento.
Que fastigosament egocèntrica sóc de vegades i precisament avui, precisament avui havies de venir a dir-me que m'enyores la pell, el somriure, el pits, i altres coses.
No he acabat mai d'entendre quina mena d'enyorança sent algú que ha triat decidit deixar-te, quan un deixa a l'altre és simplement perquè ja no sent el mateix, aleshores com pots enyorar com jo?, si era jo qui plorava.
Pensava cada un dels avinents que em venien com glopades a la ment, dels dies, dels moments, de les sensacions, i m'he fet minúscula i he sortit rodolant d'escena, perquè jo ja ho havia assumit que no pot ser, i prou que m'ha costat.
I cada cop que intueixes que estic bé, i que surto endavant surt inquisidor a fer mil preguntes, com si tingues l'obligació d'explicar-te a meva vida.
Vida que ja vaig decidir en el seu moment que no cal.lia que sabessis. Perquè eres tu qui es passava els dies trucant-me per telèfon, o fer-me estar a l'ordinador a les set del mati per dir Bon dia, i a les 10 del vespre per dir-nos Bona Nit.
I es això el que crea la dependència, i després vens a incriminar-me;
no t'enamoris de mi, doncs potser la solució seria que em deixessis viure sense tu,
ala millor aixi ni hi pensava.
Que avui precisament et recordava, sense una llàgrima amb tot l'amor i sense rancúnia.
I ja ho saps que t'estimo, però em sembla que no podrà ser.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
