| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de xainegre
|
|
| |
La llengua no és el problema.
 dilluns 7/febrer/2011 - 06:20  1499  17
Vull manifestar abans de res que totes les llengües, totes, em mereixen un gran respecte i entenc que tots estimem la nostra, per tant les hem de respectar.
Des que de petit vaig adonar-me que els indis no eren els dolents de la pel•lícula sinó els agredits que sempre em poso en defensa del dèbil. I en aquest cas resulta que el dèbil a més a més és la meva llengua, la que m’estimo, la que em va parlar ma mare per primera vegada en el bressol, la que he dit amor moltes vegades i amb la que he plorat els éssers volguts que ens han deixat.
Per això em poso de molt mal humor quan algú en nom del que sigui intenta imposar la seva llengua en detriment de la que és pròpia d’un territori o Nació en aquest cas.
No ens enganyem, quan alguns partit que no vull ni mencionar denuncien el català a Catalunya no ho fan perquè es vegin amenaçats per la llengua. El català a tot estirar el parlem 10 milions de persones i en un àmbit territorial reduït i sense cap Estat darrera. L’altra llengua està recolzada per més d’un estat i la parlen vora 300 milions! Aleshores què els preocupa? Què els espanta? A part d’una ignorància de límits perillosos els que així pensen volen sotmetre completament la llengua que és la punta més visible de l’ iceberg de la cultura.
Des de 1714 que estem resistint un intent de genocidi cultural i social. Cap poble ha resistit tant! Això sí que els espanta!
Fa poc vaig anar a un restaurant de Barcelona on no hi havia cap carta en el nostre idioma. Vaig demanar amablement al cambrer, que ens havia atès en un català perfecte, com era que no n’hi havia cap en català.
-No la tenim com tampoc la tenim en francès ni en alemany! Alguna cosa ja es va remoure profundament en el meu interior i vaig contestar amb to enfurismat.
-Perdoni però és que no estem ni a França ni a Alemanya!
-No claro, estamos en España! I a partir d’aleshores em va continuar parlant en castellà. Vaig demanar els fulls de reclamacions i els vaig omplir i tramitar.
Som un país on es pot viure tranquil.lament en castellà, en Mesi, l’Iniesta, per citar gent mediàtica, no el necessiten malgrat portin molt temps aquí no parlen ni un borrall. Però és que altres futbolistes com Tamudo o el traspassat recentment al Nàpols Víctor Ruiz, que sí que ja han nascut aquí i se suposa que han anat a l’escola amb immersió lingüística tampoc el parlen! Sí, he dit immersió lingüística precisament una de les causes que han denunciat i el TC els ha donat la raó dient que la llengua catalana a Catalunya no pot ser la llengua vehicular!
Molts mestres estem disposats a plantar cara. Per a ser sincers crec que no aniria malament una mica més de castellà a les nostres escoles, les de comarques. Però les que hi ha més alumnes, les més poblades, les de l’àrea de Barcelona haurien de fer com a mínim tres hores més en català!
Som la llengua dèbil, la que està amenaçada. El cinema majoritàriament en castellà, els diaris, els canals de tv. els jutjats, les Universitats, les cartes dels restaurants, les etiquetes dels productes, les instruccions, els telèfons mòbils, els jocs de la canalla... Però a més a més si vols comprar llibres en català són més cars.
El català només ens té a nosaltres, l’hem de defensar, conservar i preservar. Com deia Carles Capdevila en un article al diari “Ara” que dirigeix i que us recomano. “Desconfieu de qui no ens la respecti, de qui no trobi normal el seu ús institucional, de qui vulgui acomplexar-nos, de qui em negui la nostra llengua.......”
El passat plenari l’Ajuntament de Ripoll vam aprovar per unanimitat una moció en defensa de tots els drets de la llengua catalana. Però no n’hi ha prou. Tots i cada un de nosaltres hem de lluitar, hem de persistir i l’hem d’estimar. Perquè el que estimem amb tot el cor mai ningú no ens podrà prendre! Totes les accions que puguem emprendre en aquest sentit seran necessàries. No us sàpiga greu defensar-la sempre, això sí amb el màxim de respecte que vegin que no anem contra de res que ens agrada saber idiomes i ser cada dia més cultes, més savis i més lliures Però també volem ser respectats. Hi tenim tot el dret.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
vetera |
Zinc, insisteixo, plorem!
Wednesday, February 9th 2011, 2:06 AM
No em vaig explicar prou bé. En la meva metàfora el plorar, les llàgrimes, serveixen per regar els nostres camps, la nostra pàtria, i faran que el blat, la independència, germini més aviat. Era en aquest sentit que et deia que calia seguir plorant. No és plorar per seguir autoflagelar-nos i essent submisos, és perquè la terra. que al final sempre domina, estigui ben assaonada, per quan arribi un altre juny...
Una abraçada
|
|
sarralenc |
Sí,
Wednesday, February 9th 2011, 1:23 AM
tant l'article com els comentaris estan molt bé.
Però a mí, ja em passa com a na zinc (Dolors).
Malgrat el meu lema,
"agraeix, perdona, no tremis, no odiis" i el que em diu
el cervell "tingues paciencia i mantente respetuós",
el COR EM CRIDA ¡PROU!
Francament ja n'estic fart i tip de tanta paciencia.
Ells, els que NO PAREN D'ATACAR-NOS,
es mantenen volguen-nos IMPOSAR la seua llengua i
MALES COSTUMS a casa nostra, i encara tenen la barra de
escupir-nos a la cara dient que som nosaltres els insolidaris
i els culpables de la INCONVIVÈNCIA A CATALUNYA!
|
|
zinc |
vete
Tuesday, February 8th 2011, 7:16 PM
per l´amor de deu,plorar mes encare?,no fotem!,donar la cara estaria molt bé,pero plorar mes?.Aguantar mes?.no no.Es que el tema es simple,si tu vas a França tens de parlar el francés i en qualsevol pais del món tens de parlar la seva llengua i sino a fer punyetes que no t´integres,aqui no,som tan respectuosus tant solidaris tan tontos que demanem un café en accent castellà.Estic cansada de ser solidaria respectuosa i romàntica ,de ser una catalana sense patria i de tenir tanta paciéncia.
Una abraçada
Dolors
|
|
vetera |
Zinc
Tuesday, February 8th 2011, 5:51 AM
No creguis Dolors (Zinc) que queixar-nos no serveix per a res, ara faré una metàfora poètica manllevant una expressió teva: Ens queixem sempre, si, però com tu dius, també plorem i aquestes llàgrimes serveixen per regar els camps de la nostra terra i fer que no siguin erms, la collita arribarà, només cal tenir paciència i esperar, però no deixem també de plorar, si us plau!.
|
|
Goosy |
xai
Tuesday, February 8th 2011, 4:28 AM
estic d'acord em tot, pero es que nosaltre mateixos, sigui per bonjans,per educacio o digali com vulguis, en quant algu ens parla am castella automaticament li contestem am castella,potsse es hora de cambiar el xip,parlem em en catala i prou deixem de facilitarlis les coses, que si nosaltres sortim d'aqui ells no ho faran i no ho dic sols pels que ja fa generecions que son aqui o dic pel nou vinguts els pots fer el favor els primer any pero al segon no coi, que tenim inmigran que fa 10 anyss que son aqui i ancar tene que tenir traductors al hospitals, els sus paisus ni dos dies ens el donarian a noslatres un traductor, o sigui que com dius femse respectar de una vegada coi.
els libres, el cinema aixo ja depent de la generalitat que nno li surt dels c.... que s'apliqui.
o fem la revolta nosaltres o no la fara ningu.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
